Foc i lloc
Aportar en benefici de tots
Dijous es va celebrar al Consell General un debat monogràfic sobre polítiques en l’àmbit sanitari. Aquest debat ha permès explicar els eixos de la reforma sanitària que està impulsant el Govern i ha servit per donar compte de l’estat d’implementació de la mateixa. Una reforma que posa la qualitat de la sanitat per davant de tot, situa l’usuari al centre del sistema i té la lliure elecció del metge com a principi. Una reforma que té com a punt inicial i pedra angular la llei de drets i deures del pacient i de la història clínica compartida però que requereix del desplegament de la via integrada i la cartera de serveis per poder garantir-ne la sostenibilitat. A nivell legislatiu, es presentarà abans d’acabar l’any la llei de reproducció humana assistida així com la de teixits, òrgans i teràpia avançada i, de cara al primer trimestre del 2018, les lleis de professions sanitàries i del medicament. Paral·lelament, també s’està treballant en programes d’atenció a la cronicitat com el de la diabetis i la demència, i en el Pla de Salut Mental. També en l’àmbit preventiu es té previst posar en marxa el programa de detecció precoç del càncer colorectal. Per increïble que sembli, el Partit Socialdemòcrata va decidir dimitir d’aquest debat en no dedicar ni un moment de les intervencions a parlar ni de salut, ni de política sanitària. Una actitud que els reafirma com a força d’oposició destructiva, però en cap cas com una alternativa de govern, ja que no són capaços de proposar ni defensar un model propi. Una actitud que fa tan sols pocs mesos ells mateixos criticaven al grup Liberal, per les mateixes raons, durant el debat del pressupost. El debat també ha permès acordar un nou marc de diàleg amb el grup Liberal i obert a la resta de forces on parlar del seguit de propostes i alternatives plantejades. El súmmum de la demagògia va venir de nou de la banda socialdemòcrata, que no només no va ser capaç de fer cap proposta, sinó que va voler tenir els seus cinc minuts de glòria per criticar aquesta proposta de diàleg i de treball en comú. Aquest debat ha permès que, per primer cop des de l’oposició, s’hagin vist plantejaments sobre sanitat i demostra alhora que quan es deixa el tacticisme polític i hi ha voluntat es pot aportar en benefici de tots. Llàstima que no tothom hi va voler participar.