'Torb', l'ossa captiva

Han estat moltes les persones a qui els ha dolgut profundament la mort del Torb, l’os bru abatut a trets, dins un tancat a la Rabassa. El més trist de tot ha estat la manca de mostres de respecte vers l’animal, tant en els comentaris a les xarxes socials com als mitjans d’informació. S’han vist mostres de pena, de compassió, però no de respecte. A gairebé ningú se li va acudir que el Torb, l’animal, també tenia drets. Encara no reconeguts per nosaltres, però en tenia. Ell va voler ser lliure i ho ha pagat amb la seva vida. La majoria de les persones que es van manifestar en contra de la seva mort no eren prou conscients que demanar un dard per adormir-lo i portar-lo viu al seu enclòs implicava acceptar i perpetuar la seva explotació com a espècie animal. Per motius econòmics. El problema que avui ens ocupa no hauria de ser la mort de l’ossa (com es diu a Andorra), ni el tancat, ni els protocols, ni l’escopeta de dards. Com tampoc qui? Què? Com? On? Quan? Per què?, orfes de respostes. Aquest serà el marc on, presumiblement, la majoria voldrà que es mantingui el debat; preferiran que només es debati sobre qüestions com els fets, les investigacions i el resultat, amb l’esperança de trobar responsables. En canvi, el problema hauria de ser si acceptem que els animals tenen drets. Com en tenim nosaltres, els animals anomenats humans. Aquesta és la qüestió sobre la qual paga la pena debatre. Perquè, s’accepti o no, els altres animals també son individus amb la capacitat de gaudir de la vida i de patir. Malgrat això, els altres animals són víctimes d’un mètode de discriminació, arbitrari i injust, anomenat especisme; vindria a ser quelcom similar al racisme o al sexisme. L’especisme humà, doncs, és el que exclou tots els animals no humans de la nostra protecció. En canvi, l’animalisme és el moviment pels drets dels animals. Defensa que la natura animal, independentment de l’espècie, és un subjecte de dret. En definitiva, es tractaria de respectar-los, com nosaltres respectem els altres, sense discriminacions de sexe, raça o religió. Aquest objectiu, que avui pot semblar una utopia, acabarà sent una realitat, tal com va passar amb l’abolició de l’esclavatge. Serà a través d’un debat sobre polítiques d’alliberament animal, l’objectiu del qual és l’erradicació de l’especisme. Sortosament, aquest debat ja s’ha iniciat al voltant del benestar animal. Un pas més en la bona direcció.