La mort de l'os, una imatge premonitòria

És trist que hagin abatut un animal jove que tot just entrava a l’edat adulta, però encara és més trist que les instal·lacions no proporcionin la garantia necessària per evitar intents de fuga. La versió oficial no s’aguanta per enlloc: l’os traspassa tranquil·lament dues tanques electrificades, sense arribar a sortir del recinte exterior del parc; malgrat diuen haver seguit els protocols, xoca que, entre les mesures previstes per controlar l’animal, no es prioritzin els dards tranquil·litzants sobre les armes de foc. Tot plegat, no fa la sensació que s’hagi actuat com s’espera d’uns cuidadors professionals que, entre altres missions, han de manipular animals salvatges garantint-ne el benestar, a més de revisar diàriament les instal·lacions. D’altra banda, els animals nascuts en captiveri com el que han abatut, acostumats a la presència de les persones, perden la por i no solen presentar els mateixos comportaments dels animals en llibertat; no obstant això, en sentir-se acorralats poden intentar defensar-se, com tothom.

Hi ha molts elements dissuasius abans d’utilitzat armes de foc que, de retruc, poden provocar altres accidents al parc; afortunadament, el recinte estava tancat al públic. El suposat grau de perillositat d’aquest infeliç, justifica abatre’l? Que lluny queda el dia que Naturlandia celebrava el naixement de dues cries d’os bru. El parc, amb més de 23 milions entre inversió i dèficit, exercicis anuals negatius, tancaments parcials per reduir despeses i deficiències en instal·lacions com el Tobotronc, afegeix a la llista la mort d’un os en circumstàncies poc clares. Atraure un turisme que no beneficia el poble de Sant Julià, millor dit que l’endeuta, no ha de passar per tenir animals fora del seu hàbitat en un règim de falsa llibertat, a més d’altres consideracions.

Com a colofó a tot un seguit de despropòsits, cal fer esment a la roda de premsa del cònsol de Sant Julià, exemple de com no s’ha de gestionar un assumpte d’aquesta naturalesa; les seves paraules ens retrotrauen a l’Andorra preconstitucional. Naturlandia, exemple de consum incontrolat de recursos i territori, té un problema de credibilitat; als artífexs del projecte se’ls hauria de demanar responsabilitats polítiques perquè les conseqüències són per a tots.