Junts davant l'adversitat

Un esdeveniment funest amb vides humanes abocades a la fatalitat. Tot plegat, una catàstrofe més que posa de manifest la petitesa de l’home quan aquest es mira cara a cara l’existència. Aquesta setmana ha estat la tragèdia del foc forestal a Portugal, però ja fa massa temps que les fatalitats ens acompanyen fins al punt d’encerclar-nos. La irracionalitat humana i la intolerància inspiren cada vegada més actes irracionals que acaben amb la vida de persones innocents. És difícil resignar-se i acceptar que aquestes coses passen, sense més. Els nostres avantpassats ho feien, i això els ajudava a tirar endavant, gràcies a la resignació. Avui, ningú aprova posar res en mans de la divina providència i tots ens llevem cada dia sentint-nos els amos del nostre destí. En aquesta ocasió, l’incendi forestal de Portugal ens ha deixat submergits en la desolació pròpia d’una catàstrofe d’aquestes característiques. Capgirar una situació com aquesta escapa a la mà de l’home, per més recursos que s’hi aboquin: quan el foc avança en la seva fase més violenta és gairebé impossible parar-lo. L’esforç col·lectiu és clau en situacions com aquestes que, afortunadament, van sempre acompanyades de mostres de solidaritat que esdevenen decisives. No es tracta només de sumar recursos per frenar la catàstrofe, sinó també de constatar que no s’està sol davant l’adversitat. Les mostres de solidaritat han traspassat les paraules i les bones intencions i s’han convertit en acció directa sobre el ter­reny. Cadascú en la mesura de les seves possibilitats ha aportat el seu granet de sorra. Els llaços que ens uneixen amb Portugal s’han posat de manifest amb les mostres de condol i el suport manifestat, tant per les institucions com per la societat andorrana, que ha demostrat que sap estar a l’altura de les circumstàncies. Aquests vincles no són artificials i serveixen per reaccionar i posar en marxa propostes d’ajuda directa, com ara la recollida de material de primera necessitat per als damnificats per l’incendi, que va iniciar, l’endemà mateix de començar el foc, una resident d’origen lusità, l’Eva Seixas, que en menys de 48 hores va rebre 600 adhesions. Sobren les paraules i creix l’orgull de formar part d’una societat solidària i compromesa com l’andorrana.