Foc i lloc
Pas ferm cap a l'homologació internacional
Normalment en les sessions del Consell General se sol destacar aquelles intervencions o votacions que generen més discrepància o que tenen les pugnes dialectals més animades. I molts cops, punts de l’ordre del dia que tenen una transcendència molt major passen gairebé desapercebuts. En la darrera sessió del Consell tenim un bon exemple: mentre els grans titulars i l’atenció es centrava en la moció sobre la plataforma de Soldeu, dos punts d’una enorme transcendència per a Andorra, com van ser l’aprovació de la Llei d’assegurances i la Llei de blanqueig, van quedar relegades a un segon pla. En un context de globalització com el que vivim i en el qual la transparència, el compliment dels estàndards internacionals i la cooperació internacional ja no són aspectes que milloren la teva posició, sinó una obligació si no et vols quedar aïllat, la implementació d’aquests estàndards en prevenció i lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme és i ha de ser una prioritat nacional. En el mateix sentit, és del tot imperatiu avançar en la reforma del nostre sistema financer per tal d’aconseguir la seva homologació plena i facilitar la seva consolidació i desenvolupament en un entorn internacional en plena evolució. Fins ara, les principals tasques s’havien centrat en el sector bancari, però també hi havia la necessitat d’abordar la modernització del règim d’ordenació i supervisió del sector de l’assegurança.
Ara bé, si dur-ho a terme és bàsic, la manera com s’ha aconseguit és tant o més important. El fet d’aprovar totes aquestes reformes legislatives amb unanimitat dels grups representats a la cambra dona un missatge molt potent als nostres interlocutors internacionals: no només tirem endavant les reformes necessàries, sinó que es dona plena confiança al fet que aquest camí tindrà perdurabilitat en el temps.
L’aprovació d’aquestes reformes per unanimitat demostra que amb voluntat, alçada de mires i defensa de l’interès general per davant del tacticisme polític es poden arribar a amplis consensos en aquesta cambra. És necessari que aquest consens es mantingui de cara al futur, ja que com a país ens hi juguem molt i encara ens queda molta feina per fer.