Final de curs

Arriba l’estiu i amb ell el final del curs per als nostres infants i adolescents. Acaben mesos d’esforç per aprendre però també d’un intens treball per part d’una llarga llista de persones que fan possible i gran el dia rere dia de l’educació dels nostres fills, i que es fan mereixedores del nostre més profund agraïment i hem d’aconseguir que també d’un gran reconeixement.

No m’estic referint només als mestres, especialistes i tutors, evidentment peces bàsiques dels tres sistemes. També vull recordar en aquestes línies la tasca dels assistents, dels ajudants, dels responsables dels menjadors o dels acompanyants al transport públic, persones igualment necessàries per al bon funcionament del dia a dia del nostre sistema educatiu. Han viscut tots ells mesos de dura feina. Segurament amb bons moments, però també amb alguns de complicats. I ho han afrontat amb una abnegada professionalitat i dedicació, tenint cura sempre dels nostres fills.

El seu treball és de vital importància. No podem oblidar que, al cap i a la fi, estan formant i preparant les persones que en un futur hauran de ser responsables del país. És a les escoles on s’està escrivint ja ara el futur d’Andorra.

Al meu entendre, és necessari posar més en valor la seva feina i tots ells es mereixen un gran reconeixement que, però, no sempre, malauradament, arriba.

I és trist que sigui el propi Govern qui falla en aquesta qüestió. El cos, com denunciaven ara fa uns dies des del Sindicat d’Ensenyament Públic, és l’únic especial que no té una llei pròpia. També hi ha massa lentitud al nostre entendre, i com tantes vegades hem demanat en el procés de conversió d’eventuals a fixos, i un estancament en moltes carreres professionals. I aquesta situació afecta tant qüestions que podríem vincular al prestigi i de reconeixement com, també cal dir-ho, a qüestions econòmiques.

Per tant, cal posar fil a l’agulla. El ministeri ha de començar a abordar amb serietat aquestes mancances. Perquè no fer-ho és no reconèixer la importància de la tasca que fa tot el col·lectiu ni el seu esforç. I si el mateix Govern no el reconeix, quin exemple està donant a la ciutadania? Com es pot esperar que la població després sàpiga valorar de forma adequada unes tasques tan fonamentals?