Turisme i territori

Andorra no ha triomfat com a destí de turisme de congrés i prova n’és l’escassa activitat de les dues infraestructures destinades a esdeveniments internacionals. El país ha demostrat no reunir les condicions per a aquest mercat i no tan sols per un tema de comunicacions. No obstant això, cal recordar que els assessors, òbviament forans, vist l’auge del turisme de congressos a escala internacional, van aconsellar-ho per a Andorra com una alternativa d’alt valor afegit que compensaria les davallades de l’afluència turística de determinades èpoques de l’any. Les previsions no s’han acomplert i s’ha vist quin ha estat el resultat, mentre la infraestructura ordinenca no interessa a ningú, la d’Andorra la Vella vol acollir un casino.

D’ençà que la classe política pren consciència que compres i esquí no són suficients, s’entra a l’era dels projectes emblemàtics per diversificar el monocultiu turístic i desestacionalitzar la demanda. Calia crear oferta complementària i Caldea va constituir una fita, no tan sols turística amb la recuperació d’una mena de balneoteràpia amb regust de parc temàtic, sinó també urbanística. Amb els efectes de la crisi econòmica encara recents, la creativitat, sempre de la mà dels diners públics i condicionada per interessos particulars, enfila el riu Valira: primer es parla d’il·luminar un tram d’Andorra la Vella i després d’introduir el ràfting a Sant Julià, on el comú no ha tingut prou amb Naturlandia i vol encetar una nova aventura. Paral·lelament, s’han potenciat activitats relacionades amb la muntanya, a banda de les tradicionals de l’esquí, tant a l’hivern com a l’estiu, que sovint superen els límits de la sostenibilitat d’un medi fràgil, amb participacions massives on els impactes ambientals no compten.

L’agressió al medi és una constant des que Andorra va optar pel turisme de masses a mitjan segle passat; en nom d’aquest model, s’ha justificat la destrucció d’una part del patrimoni cultural i mediambiental. L’activitat turística s’ha desenvolupat sota paràmetres de massificació que poden comportar l’esgotament del model. Cal prioritzar els impactes ambientals dels projectes turístics sobre els econòmics i el respecte al medi no ha de ser tan sols una estratègia de màrqueting, ens l’hem de creure pel bé de tots.