Canviar-ho tot per no canviar res

L’esperada reforma de les competències i transferències comunals ja està a punt per entrar al Consell General. Han passat més de sis anys de Govern de DA perquè finalment afrontin una reforma més que necessària per al bon funcionament del país. Els objectius eren dos: oferir a la ciutadania els serveis necessaris de la manera més eficient, menys costosa i sense duplicitats, i aplicar un model de transferències més just i adaptat a les necessitats de les parròquies.

Pel que fa a transferències, l’acord actual només es pot qualificar de ridícul. Bàsicament perquè es manté com fins ara. Es distribueixen exactament els mateixos diners a cada comú. La proposta que s’ha tancat no és ni justa ni adaptada a les necessitats de les parròquies.

Actualment la pressió fiscal anual que aplica el comú de Canillo és de 19 euros per habitant i la d’Ordino, de 95,3. Per contra, cada ciutadà d’Andorra la Vella en paga 288; a Escaldes, 149; el de la Massana, 130, i el d’Encamp, 125. Es demostren així unes grans diferències provocades per una distribució totalment injusta.

És per això que el PS proposava un model basat en el criteri de la població. I és lògic, com més gent, més despesa per donar servei als seus habitants. Així, les parròquies més poblades haurien tingut un suport econòmic superior a l’actual sense escanyar les dites altes.

Poques veus s’han sentit en contra del que previsiblement s’aprovarà amb el suport de demòcrates i liberals. La cònsol d’Andorra la Vella ha estat la que més s’ha manifestat per un canvi però no ha estat capaç de convèncer. I en un altre extrem ens trobem el d’Encamp defensant el model actual que perjudica la parròquia i la d’Escaldes que diu que si rebés més diners seria antidemòcratic.

Són coses del surrealisme parroquialista, un nou cor­rent ideològic implantat dins del partit dels taronges. L’interès general hauria d’haver guiat la reforma. En canvi ha triomfat el criteri electoralista. És clar que les parròquies altes han sabut defensar l’statu quo per mantenir unes transferències que els beneficien fins a tal punt que no cal que apliquin la fiscalitat amb la mateixa intensitat que les altres. I Martí ha tornat a fer allò que fa millor: canviar-ho tot per no canviar res. I Andorra seguirà caminant en cercles en lloc de fer un salt endavant.