Els quaderns d'estudis andorrans

El mes passat es presentà el volum 10 dels Quaderns d’Estudis Andorrans, editats pel Cercle de les Arts i de les Lletres amb el patrocini de Crèdit Andorrà.

El primer volum d’aquests Quaderns va aparèixer l’any 1976, coincidint amb el Primer Congrés de Cultura Catalana. Devia fer sis o set anys que s’havia constituït el Cercle de les Arts i de les Lletres amb la finalitat de “fomentar l’estudi, el conreu i la defensa dels valors espirituals i culturals d’Andorra, de la seva llengua, de la seva història i del seu patrimoni artístic”, com diuen els seus estatuts fundacionals. “Volem disposar d’una revista científica (...) dedicada a investigar i fer conèixer la història d’Andorra (...)”, escrivia Joan Burgués, president del Cercle. I ho han fet.

Fa temps vaig batejar els anys 70 a Andorra com els anys de l’esclat, de projectar-se en diferents fragments la primera generació romàntica andorrana, en el sentit d’exaltació dels valors culturals, de la política com a futur i de la insatisfacció de la realitat, de la unitat de la vida social i la potenciació dels sentiments nacionals. Un fragment d’aquesta nova manera de sentir van ser –i són– els Quaderns.

En aquests 10 números –i 40 anys– hi han escrit i publicat les seves investigacions una trentena d’autors, molts d’ells en diversos números, amb aquella propietat i exigència tan respectades i apreciades per la meva generació –no així avui amb les xarxes socials– on les opinions mai no substituïen els fets i, òbviament, sense la més mínima ració de fake news i postveritats. Faig menció, en nom de tots ells, a Dom Cebrià Baraut, iniciador i ànima dels Quaderns, especialment ara quan celebrem el centenari del seu naixement al Vilar de Cabó, un lloc molt andorrà, com sabem, gràcies als Caboet. Al benedictí Cebrià Baraut, honor i memòria! I ànims i agraïment a Mn. Benigne Marquès, arxiver del bisbat d’Urgell, per haver-ne assegurat el relleu en la direcció dels Quaderns i pels seus estudis i documents que ha posat a l’abast de tothom.

Des del tren del dia a dia tots dos, Cebrià Baraut i Benigne Marquès, tenen el gran mèrit d’haver impedit la perspectiva de com s’empetitien els nostres orígens mentre s’allunyava l’estació de procedència.