Passejada d'estiu (I)

La treva estiuenca permet descansar a aquells que, evidentment, no es dediquen a l’activitat turística i comercial: motor essencial del país. Certament representen una gran part dels treballadors de casa nostra. Així, els altres poden recuperar-se dels esforços que han hagut de fer durant tot l’any. Les destinacions d’aquests afavorits: platja, països llunyans o més muntanya, determinen el seu perfil i els seus gustos. Sigui quina sigui la tria, aquest temps de repòs propicia l’apropament familiar, molt malmès durant els llargs mesos de feina. Dona també l’oportunitat de fer un balanç del passat, pròxim o més llunyà, i, per què no, pensar en alguns projectes de futur que un té al cor de desenvolupar. Aquesta tranquil·litat del dia a dia facilita igualment l’assumpció dels canvis que cadascun de nosaltres es veu en l’obligació d’acceptar al llarg de l’any. La vida no és, com alguns han pogut opinar, un riu molt tranquil, sinó que es caracteritza per uns sotracs, bons però també dolents, que tenen una repercussió innegable sobre l’organisme i la ment. La quietud de l’estiu facilita digerir aquests cops de volant, que sovint ni dominem ni esperem. Pensava en tot això tancant els últims expedients i preparant les meves maletes. En el mateix moment, vaig adonar-me que aquestes observacions no són d’aplicació únicament a l’organisme físic, sinó també al col·lectiu, com pot ser per exemple un Estat.

I més precisament, el nostre, el nostre petit Principat, que amb un període de temps molt curt, en relació amb la seva llarga història, els últims 30 o 40 anys ha conegut uns canvis que pocs s’haurien imaginat. En efecte, ningú negarà que ha desaparegut –i no és cap figura de retòrica– la vella Andorra, per donar pas a un nou Estat, modern, implicat en la comunitat internacional fins al punt d’acceptar les seves regles en tots els seus aspectes, inclosos els més molestos. No em lliuraré aquí a un repàs històric de les nostres valls, i em limitaré, doncs, en aquest seguit d’articles d’estiu, a passejar-me a través d’aquest últim període temporal, per glossar els canvis que hem hagut d’acceptar i estem absorbint a marxes forçades. D’això en parlarem d’aquí a uns dies. Doncs continuarà...