Bèsties

L’Antonio es va enfilar al camió a Mèxic; el van trobar asfixiat dins un tràiler a Texas. L’Aliou va morir de desnutrició mirant les mamelles eixutes de la seva mare. La Najat va pujar a l’embarcació amb el seu marit en un punt indeterminat de la costa nord d’Àfrica i la mar els va engolir a les envistes d’Itàlia. A ella (no tenia nom, era un nadó) la van trobar morta dins una bossa en un contenidor de qualsevol ciutat d’Europa. En John, l’11 de setembre del 2001, va perdre la vida a les Torres Bessones. En Jacob va ser gasejat a Auschwitz. A la Sara, el marit li va clavar tretze punyalades. Poseu-hi més noms, imagineu-ne les cares. En Torb era un os que vivia a Naturlàndia. Li havien explicat històries d’ossos que havien viscut a Andorra. Es veu que els pelaven a trets perquè deien que eren dolents. Ell no s’ho creia: els andorrans eren bona gent i fins i tot dansaven amb el ball de l’Ossa. Un dia va voler sortir a fer el volt, però li van fotre un tret. En Recio era un toro noble que regnava en la seva devesa, amo del sol, de la lluna i de les estrelles. El van acorralar en una plaça i, entre aplaudiments i olés, el torero li va clavar una estocada després d’haver-lo torturat. Ell no tenia nom. Havia estat un moixó feliç que cantava des d’algun esbarzer fent de despertador als més matiners o en caure el llostre, després d’haver-se enllaminit amb alguna fruita dolça. Ara és penjat de cap per avall fent d’espantaocells en algun hort d’Encamp. Però encara hi ha molts més sense nom: els animals i els menors tancats i ofegats dins cotxes a ple sol, el gos a qui l’amo va batre a cops a Santa Coloma, les criatures que treballen de sol a sol... Però ni els autoanomenats animals racionals ni els anomenats irracionals pels primers no són bèsties. Les bèsties són les màfies i els polítics que van permetre que l’Antonio, l’Aliou o la Najat trobessin la mort; i el fill de sa mare que va posar la nena en una bossa, el malànima que estovava el gos, els fanàtics que maten per algun déu o per alguna idea, el mascle que va apunyalar la dona, la bruixa que va penjar l’ocell, el torero que va matar en Recio i els qui l’aplaudien... En aquest món de mones, hi ha més bèsties que persones.