Servei? Públic? On m'he perdut?

Diu un amic: “Veig la utopia als teus ulls.” De cap manera xaval, no et confonguis, el que veus és miopia. O potser el que hi ha és un centelleig d’ingenuïtat, de no haver-se avesat en les realitats de la vida. Posem per cas: penso en el concepte servei públic i, digueu-me que em manca imaginació, però només se m’acut pensar en alguna cosa que està pensada perquè li sigui útil a la gent. Per exemple, un autobús. Una línia d’autobusos. El transport públic. Una estació. Que penso –pensava, ara en tinc dubtes– que era una cosa que es projectava pensant que tingués un ús, una utilitat, que fes un servei. Em repeteixo per interioritzar el concepte.

Però resulta que no. A veure, nena, que no t’assabentes, que del que es tracta és de fer quelcom de maco, que quedi bé, que vagi a joc, si no amb les sabates, què sé jo, amb l’entorn urbà, que quedi cosmopolita. Ai! quin oblit el nostre, que resulta que no havíem pensat que aquí arriben i d’aquí surten autobusos que haurien de portar gent a dins. Guaita!, gent que es desplaça per treballar, o de compres, o al metge, o a fer encàrrecs, o a veure la família. Capricis del personal.

Ai, sí?, diuen els responsables de la cosa pública. Doncs és que no ens n’havíem adonat. Que pensàvem que el que és important és que els vehicles quedin estilitzats quan entren i surten, ja saps, com quan jugàvem amb l’Scalextric que ens va regalar l’oncle. Però que la gent els utilitza, els autobusos, dius? Que no tenen cotxe propi? Ai, pobrets!

Doncs res, que ja teníem l’estació construïda, però ara ens hi posem a resoldre detalls minsos, com ara que les línies d’autobusos facin recor­reguts adaptats a les necessitats de la gent. Perquè dius que no pot ser a la inversa, oi? Que la gent s’espavili i que corri a la parada que posarem on no destorbi gaire? No? Que no estaria ben vist? Ai, carai! Que sembla ser que els ciutadans s’emprenyen. No hi ha manera de tenir-los contents.

Que això ho hauríem d’haver planificat abans? Home, no m’ho diguis, quin rotllo! Mira que en sou d’exigents.

Escolta’m, que havia pensat una altra cosa: què et sembla si fem que els bombin, els usuaris, i que quan els autobusos vagin buits millor que no circulin? Total, l’estació ens ha quedat tan maca!