Xerpes

A final de maig, en Kilian Jornet va pujar dos cops l’Everest en menys d’una setmana. Ho va fer sense oxigen, no trobant-se del tot bé, sortint des de molt a baix i amb una cadència marca de la casa (de fet, l’objectiu era demostrar que la seva manera d’entendre l’alpinisme –alpinisme lleuger, em sembla que en diu– es pot practicar tant als Pirineus com als Alps com a l’Himàlaia). Sense cap mena de dubte, podem parlar de proesa física i tècnica. No serà l’únic que hi puja sense oxigen, no ha estat –per ben poc– el més ràpid i no, no és l’únic a haver pujat al sostre del planeta dos cops en una setmana, però l’acumulació d’extraordinarietats transforma l’aventura del nostre veí cerdà en tota una gesta.

No ha estat, deia, l’únic a haver fet cim dos cops en menys de set dies. O, dit d’una altra manera, dit com ho van recollir molts mitjans de comunicació, sí que ho ha estat “sense tenir en compte els xerpes”. És cert que molts altres mitjans no van afegir ni aquest esment mínim als guies i portadors habituals a les expedicions himalaienques però aquesta exclusió descarada em va semblar especialment simptomàtica. “Sense tenir en compte els xerpes.” Carai, quin criteri més selectiu, oi? Exclourem també els kenyans de les proves de fons als propers Jocs? Deixem Bolt i la resta d’afrocaribenys fora dels registres dels 100 metres? Se suposa que havíem avançat molt des dels temps que el primer a haver coronat l’Everest era l’Edmund Hillary (sense esmentar gens o gaire en Tenzing Norgay), que els campions de fons eren blancs (perquè la resta no podien participar), etcètera. Però sembla que no. En Kilian és extraordinàriament bo. Però si no fos d’aquí (català, occidental, no-xerpa) no ens interessaria el més mínim. Les descobertes, les creacions i les proeses bones de debò són les dels homes blancs i occidentals. La resta, val, els tindrem en compte, però allò que facin ha de ser absolutament indiscutible. I encara... Soc conscient que sembla una columna de fa mig segle, però és que potser quan diem “sense tenir en compte els xerpes” també estem dient que no hem canviat pas tant...