No al pacte d'Estat per la seguretat

Moltes vegades succeeix. Ha de passar quelcom terrible perquè les coses millorin. En aquest cas, els horribles atemptats a Barcelona i Cambrils han despertat el Govern del somni d’autocomplaença permanent en què viu.

Els altres atacs terroristes a París, Londres, Manchester o Berlín, per la seva distància, no havien provocat cap reacció, a banda de les condemnes pels canals oficials i la presència als actes de repulsa convocats. Lamentablement, l’enorme impacte de les accions a Catalunya ha fet que l’executiu, ara sí, reaccioni.

Ja s’ha anunciat l’augment de mesures de prevenció a les vies més transitades amb la coordinació d’alguns comuns. Qualsevol acció per millorar el nostre excel·lent grau de seguretat és benvinguda. Però, per altra banda, el cap de Govern va demanar un pacte d’Estat per la seguretat.

A banda d’una acció de cara a la galeria, és curiós constatar que qui ha provocat que el país estigui en escac durant força temps, ara demani que tots fem esforços. I és que la jubilació anticipada de molts agents de policia va fer que es rebaixessin els efectius del cos a límits preocupants. Tot i això, Toni Martí no cal que demani cap acord en aquest àmbit. Sap que té el suport de qualsevol força política que sigui conscient i responsable.

Evidentment, té el del PS que, davant de l’aprovació de la llei que va provocar les prejubilacions massives, ja va alertar que afectaria negativament la seguretat del país perquè preveiem que es reduiria molt el nombre d’efectius. I el temps ens ha donat la raó. L’executiu de DA s’ha vist obligat a convocar edictes per augmentar la plantilla d’agents.

Andorra té en la seguretat una de les seves màximes virtuts. Podem passejar de nit per qualsevol carrer sense por a tenir cap ensurt. No tenim problemes greus i els casos que trenquen la dinàmica són puntuals. I això té un valor incalculable. Però el fet que avui estiguem segurs no implica que demà no tinguem un sobresalt. La seguretat es guanya dia a dia independentment del que hagi passat fins avui. Cada dia tenim una societat més complexa amb problemes més complexos. El dia d’avui els cossos de l’ordre treballen bé perquè tots estiguem tranquils però no s’han d’escatimar mitjans materials i humans perquè així continuï sent.