Macron i la lupa de la societat francesa

El president francès i Copríncep, Emmanuel Macron, viu els dies més convulsos des que es va instal·lar a l’Elisi. Primer, va ser el centre de la polèmica per voler institucionalitzar el rol de primera dama per a la seva esposa Brigitte. 318.000 persones han signat una petició a Change.org perquè no es doni un rol públic a la dona del president i davant la controvèrsia, Macron ha decidit aturar la proposta. La segona, ha estat la publicació per part del setmanari Le Point dels costos de maquillatge del president francès, que en tres mesos al càrrec ha destinat 26.000 euros a la seva imatge personal. Una xifra amb la qual una part de l’opinió pública ha posat el crit al cel, tot i que els antecessors de Macron es gastaven el mateix o fins i tot més. Per exemple, François Hollande es gastava 10.000 euros cada mes en el seu perruquer, mentre que Nicolas Sarkozy en gastava 8.000 en maquillatge. I per acabar-ho d’adobar, en un discurs davant de la comunitat francesa a Bucarest, el president gal va afirmar que els francesos “detesten” les reformes. La popularitat de Macron cau en picat i afrontarà la rentrée política coix, amb un 40% de popularitat, segons un estudi del centre d’opinió IFOP-JDD. Emmanuel Macron s’enfronta a l’exigència i a la revisió constant dels ciutadans gals, no només de la política, sinó en tots els aspectes del dia a dia. A la societat francesa sempre li agrada debatre, sigui del tema que sigui, potser fins i tot d’aspectes que en altres indrets més aviat es podrien passar per alt. Macron, que es presentava com un candidat que trencava els esquemes ideològics i de la manera de fer política, serà analitzat amb lupa en totes les seves decisions, per més o menys transcendentals que siguin. Afrontarà una tardor moguda, amb el debat sobre la reforma del codi de treball, amb la força dels sindicats francesos trepitjant-li els talons. Com explica Françoise Fressoz a Le Monde, per evitar la mateixa caiguda que els seus antecessors Sarkozy i Hollande, Macron ha d’anar més enllà de la cura de la comunicació i fer pedagogia de la seva acció als ciutadans. Perquè si no ho fa, malgrat que ho intenti maquillar amb la forta presència en política exterior, no tindrà l’aprovació a casa.