Arrenca el nou curs

Ja som al setembre i arrenca un nou curs polític. Un curs que dona pas, formalment, a la segona meitat de la setena legislatura. La primera meitat de legislatura ha servit per tirar endavant reformes de gran envergadura per al nostre país en el seu procés de transformació en l’Andorra del segle XXI. Llei de l’AREB, Llei d’intercanvi d’informació fiscal, Llei de l’INAF, Llei d’assegurances, delicte fiscal, Llei de blanqueig de capitals, Llei de la justícia, Lleis dels cossos especials, Llei de carreteres, Llei dels vehicles elèctrics, Llei d’allotjaments turístics, Llei de caça, Llei de tinença d’animals i Llei de FEDA, entre un llarg etcètera. Davant d’aquestes reformes impulsades pels demòcrates trobem un denominador comú: a la majoria dels casos, l’oposició ha practicat una oposició sistemàtica a les reformes presentades però sense ser capaç de presentar una alternativa a la proposta. Costa saber quin és el projecte de l’oposició en tots aquests àmbits, fins i tot quan s’han realitzat debats monogràfics. Ens trobem davant d’una segona part de legislatura amb grans reformes i reptes per endavant. S’està treballant en el conveni dels discapacitats, la nova codificació laboral, el nou marc de competències i transferències, la Llei d’educació, Llei de l’esport, l’acord d’associació amb la UE, l’acord monetari, la Llei de transparència, el Codi de procediment civil, la Llei concursal, la Llei de la funció pública i la Llei dels drets i deures dels pacients, entre altres. Després de repetir de totes les maneres possibles que els demòcrates no volíem tirar endavant aquestes reformes entenem que aquest cop l’oposició serà capaç, no només d’oposar-s’hi perquè sí, sinó de proposar i defensar quina és la seva alternativa. Fent un exercici de realisme, però, les expectatives són més aviat baixes en aquest sentit. Quan no s’ha sabut articular cap proposta alternativa durant dos anys de legislatura és normal que l’única proposició que plantegin, encara que amb la boca petita, sigui la d’intentar ajuntar-se tots per provar de foragitar, sigui com sigui, el projecte demòcrata. El bany de realitat explota quan se’ls demana quin serà el projecte alternatiu que defensarien: la resposta, naturalment, és buida. No només perquè ideològicament se situen als antípodes, sinó perquè, com hem vist en aquest dos anys, ni tan sols individualment saben quin projecte defensen.