El mirall

Dimecres a la tarda vaig notar una força. Va ser llegint un article, però la font del sacseig, l’origen del llamp, no va ser cap dels habituals: no va ser l’estil, no va ser la bellesa, no va ser ni l’horror ni el geni ni tampoc la brillantor de l’argumentari. Era la força que desprenia. Una força inexplicable en un primer moment. Una força que no vaig entendre però que vaig notar, i això és molt dir per a algú que tot sovint es passa de racional. Els arguments eren sòlids i estaven ben articulats, els exemples, pertinents, la progressió era fluïda i efectiva i l’estil estava prou treballat per fer-se invisible al servei de l’argumentari. No compartia tots els arguments però l’argumentari era sòlid i, fins i tot, brillant. Tant és. La pertinència o no dels arguments i la posició defensada van deixar d’interessar-me gairebé des del primer moment, d’ençà que vaig quedar atrapat per la força que desprenia. La força de la coherència.

Sé molt bé que, com tots, l’article tenia un punt interessat, que l’ego de l’autor sortia victoriós del bosc d’aquelles línies, però també sé que, en aquest cas, això era irrellevant, perquè la força de la coherència s’ho va empassar tot, també això, molt més forta que els probables interessos ocults del seu autor.

I aleshores ho vaig entendre. Fa temps que ha deixat d’impressionar-me l’ús de la força, la violència, la llei, les jerarquies o els dots comunicatius d’aquell o d’aquell altre. No m’impressionen. No els confereixo una legitimitat indiscutible per a res. La coherència, en canvi, em continua captivant. M’atrapa. La trobo imparable, irresistible, una de les poques armes indiscutibles en aquest món tan estrany que ens està quedant. Contra l’opressió i la desigualtat, coherència. Davant dels bàndols, coherència. Contra el poder que ens infantilitza i ens atrapa en xarxes clientelars, coherència. Contra la corrupció, contra la precarietat, contra les societats anòmiques i atomitzades. Coherència. Difícil coherència, utòpica coherència, avorrida coherència, alliberadora coherència, revolucionària coherència. Poderosa coherència. No alimenta, però té una propietat inigualable: et permet reconèixer i entendre el paio que hi ha davant teu al mirall.