Debat d'orientació política

Després d’uns dies del debat d’orientació política se’n poden treure tres grans conclusions: primer de tot, una ger­ra d’aigua freda per a tots aquells que ja donaven per esgotada la legislatura i, per derivada, el projecte demòcrata. La intervenció del cap de Govern i del grup de la majoria, sense defugir les grans reformes i el seu estat actual, va servir per calendaritzar-les, així com l’acció en tots els àmbits ministerials bo i posant especial èmfasi en els serveis socials, l’educació i el medi ambient.

Pla d’acció que es continua centrant en dos eixos: la consolidació de la reactivació econòmica i de l’acció social amb la finalitat que tots els avenços legislatius i els projectes que se’n derivin tinguin una repercussió directa en la ciutadania. En segon terme, va servir per veure clarament dues maneres de fer dins de l’oposició: un primer bloc en el qual, des de la crítica i la divergència ideològica, es va aprofitar per fer un debat constructiu, plantejar propostes i estendre la mà a Govern i majoria per treballar pels grans reptes del nostre país. I un altre que, des d’una suposada superioritat moral, es va dedicar només a criticar l’acció del Govern i la majoria amb un incomprensible atac de medallitis presentant-se com els únics grans autors de les reformes d’aquest país, tot i estar-hi menys de dos anys i que la ciutadania els donés un dels càstigs electorals més severs que es recorden a Andorra. La memòria és molt curta. I, finalment, i per a mi el punt més positiu de tot el debat: el canvi de tarannà dins les files liberals i la seva proposta de treballar d’una forma més directa i implicada en les negociacions de l’acord d’associació. Aquest és un fet molt rellevant ja que, atesa la importància d’aquest acord per a Andorra, era molt difícil d’entendre que el principal partit de l’oposició no estigués a la taula de treball. Com molt bé va dir el Sr. Pintat, davant d’un tema tan important per a Andorra com és l’acord d’associació, s’hauria de tenir el suport unànime dels grups parlamentaris per tirar-lo endavant. Sembla que ara tenim la possibilitat que almenys 27 dels 28 consellers treballin per aconseguir aquest repte. El conseller que falta, com va dir el cap de Govern, ja són figues d’un altre paner.