Referèndum

El Tribunal Suprem de l’Estat ha ordenat suspendre el referèndum d’independència. Se li’n foten els drets humans, les raons històriques, el dret a l’autodeterminació dels pobles, la lliure voluntat dels ciutadans i el que puguin dir el papa de Roma o Rita la Cantaora. Diuen que és il·legal, que amenaça la sobirania, la pau regional i la integritat territorial i que, que Déu ens agafi confessats, vulnera la Constitució i que, per tant, si el poble no està content, a l’hora d’abaixar-se els pantalons i entomar-la, com ha fet des dels segles dels segles, que ara s’hi posi una mica de vaselina i hi trobarà bon gust: “Amb aquell gustet de menta”, sentencien. Fins i tot n’hi ha algun de més galtes que, com aquell qui xiula, amenaça de desplegar l’exèrcit i de fer pupa a tort i a dret. I el més preocupant: la majoria dels ciutadans de l’Estat, per vergonya de la humanitat sencera, callen davant l’oprobi.

Per si fos poc, alguns estats veïns acusen els inde­pendentistes de voler-se’ls menjar amb patates i de fotre-se’ls de viu en viu, com si el nou estat hagués d’engreixar-se a base de deglutir ter­ritoris germans, o bé estan escagarrinats perquè pensen que, si el sí guanya el referèndum i s’acomiada del vell estat opressor –és igual que sigui amb un passi-ho bé educat o amb un a prendre pel sac desvergonyit–, algun dels pobles oprimits de dins de les seves fronteres voldrà seguir l’exemple i ell es quedarà amb un pam de nas i una mà al davant i l’altra al darrere. Hi ha fins i tot qui amenaça de tancar fronteres (no se sap ben bé si per terra, mar, aire o internet) mentre que alguns ciutadans tanquen els esfínters (aquests sí que se sap quins: tots). Mentrestant, els diaris internacionals informen que creix la tensió i que algun país il·luminat veu amb bons ulls el referèndum i ha manifestat que dona suport als esforços legítims de la població a l’hora de poder decidir què i qui vol ser.

Podria fer veure que no sé què dir-hi i que el referèndum del Kurdistan del Sud tant se me’n fot, però seria enganyar-me. Convençuda de la utopia de continuar caminant i que no podem ser si no som lliures, demano als kurds que el dia del referèndum, plogui o nevi, la fiquin (ells ja saben què i on).