La interminable reforma sanitària

Després de gairebé dues legislatures, l’anunciada reforma sanitària continua constituint un dels esculls més importants amb què es troba el Govern. Aquesta inter- minable reforma, que neix impulsada per raons econòmiques, ha escombrat uns quants ministres, directors generals i assessors, sense parlar de despeses i desgast polític. Vista la disbauxa que el propi procés ha generat, s’han buscat justificacions de tota mena: desavinences entre els uns i els altres, sistema sanitari desprestigiat, usuaris que desconfien de l’oferta del país, etc. Les declaracions d’al­guns polítics, plenes de retrets, apel·len a la restricció i al càstig més que al convenciment de l’usuari. Els que ens haurien de representar van decidir canviar el model, sense consultar; argumenten que és pel nostre bé, per la viabilitat i la sostenibilitat del sistema. Paraules buides, comodins que acompanyen tots els discursos. Tenen raó: no podem tenir la cinquena millor sanitat del món, no ens ho podem permetre, no estava fet per a nosaltres.

A tothom se li omple la boca amb la susdita reforma, però la majoria no saben de què parlen. De resultats concrets, tal vegada la història clínica compartida, però per això no calia tal desplegament de forces. Els polítics afirmen que cal acabar amb la barra lliure i ordenar el sistema, però no queden clars ni els principis ni les condicions d’una reforma que, per manca de contingut, no ha pogut ser consensuada. L’actual director general del SAAS és alhora inspirador i assessor de la reforma, deixant el ministre de Salut relegat a un segon pla. El primer aposta per ser més dràstic en els canvis, amb penalitzacions econòmiques per als que no segueixin els itineraris marcats, mentre que el ministre intenta edulcorar la pastilla.

El motiu inicial era estalviar diners. Penso que no hi ha interessos espuris i que la bona intenció guia els governants, però per reduir el dèficit sanitari a través de la reforma cal tenir estudis d’impacte econòmic. La CASS i el ministeri volen posar en marxa el metge referent sense conèixer el seu cost. Assistim a un procés progressiu de desmantellament del nostre Estat del benestar i existeix el risc que una política encoberta de retallades repercuteixi sobre l’usuari i el seu entorn de manera negativa.