La filosofia

A TV3 el celebrat Merlí ha començat el curs amb unes fiblades de Walter Benjamin, errant filòsof jueu que acabà els seus dies a Port Bou. Poseu el cap dins el monument Passatges que hi ha a la costa, mirant el mar, i percebreu de cop alguna de les seves tesis sobre la filosofia de la història. Davant aquest mateix mar Mediterrani fa dos mesos s’ha conclòs la segona edició de Les Rencontres Philosophiques de Mònaco, creades per Charlotte Casiraghi, la mare de la qual fou una idea transcendental del món platònic de la meva generació. Enguany el saló de pensament organitzat per Madame Charlotte, finançat per Montblanc, ha tractat sobre els beneficis de la conversa, del parlar, d’asseure’s en un món on el diàleg va deixant pas a la discussió, la disputa i la col·lisió. Ben escollit i actualíssim el tema! En síntesi: la filosofia com a espai crític per comprendre l’altre.

A Catalunya, però, el Consell Interuniversitari ha decidit eliminar la filosofia de la fase comuna de les proves d’accés a la universitat. Exigències de la Lomce, amb indignació de tots els professionals de les humanitats. Es veu que no convé introduir els alumnes al desenvolupament del pensament occidental; es veu que no convé conèixer les idees bàsiques sobre la naturalesa de l’ésser humà, el seu comportament i la seva relació amb el món; es veu que no convé tenir esperit crític i saber argumentar ni raonar de manera personal i creativa sobre qüestions polítiques, ètiques, socials o epistemològiques... Algú té por.

“El pensament com una forma de resistència”, va concloure la Charlotte. Totalment d’acord! I la paraula com a llanterna. Solidari avui amb Catalunya, obro aquesta llum d’un sermó del teòleg alemany Martin Niemöller:

“Quan els nazis vingueren pels comunistes,/ no vaig aixecar la veu./ Jo no era comunista.// Quan empresonaren els socialdemòcrates,/ no vaig aixecar la veu./ Jo no era socialdemòcrata.// Quan vingueren pels sindicalistes,/ no vaig aixecar la veu./ Jo no era sindicalista.// Quan vingueren pels jueus,/ no vaig protestar./ Jo no n’era, de jueu.// Ara venen per mi./ I no hi ha ningú que aixequi la veu. “

La filosofia és sempre el propi temps que vivim copsat amb el pensament, va escriure Hegel.