Desequilibris i injustícies

Fa dies que l’eix del debat entorn de la reforma de la llei de competències i la de transferències gira sobre si els dos textos contenen o no punts contraris a la nostra Constitució. Vagi per endavant que estic totalment d’acord que és un dubte clau a resoldre. Ara bé, tinc també la sensació que al Govern i al grup parlamentari demòcrata ja els ha anat bé que aquesta qüestió sigui ara la que ocupa els grans titulars. I és que, d’aquesta forma, s’aconsegueix que no es parli d’una altra clau de la reforma: el model desequilibrat i injust que es vol impulsar per distribuir entre els comuns els diners que ha de repartir l’executiu.

Es tracta d’una fórmula que, si no canvia res, DA acabarà imposant amb el suport gratuït dels liberals. Un sistema de repartiment que, amb els números a la mà, perjudica clarament diverses parròquies (Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, les que més) mentre, en canvi, inflen artificialment els ingressos d’altres que, a més, es permeten el luxe de realitzar inversions faraòniques de dubtós encaix legal i de no aplicar tots els impostos que, en canvi, sí que fan pagar altres comuns.

Un model de repartiment no justificat i arbitrari, només creat amb l’objectiu de mantenir el mateix resultat de transferència per a cada parròquia, negant l’exercici del càlcul real de les veritables necessitats de cada una de les parròquies i dels ciutadans. Una fórmula ben diferent de la que proposem des del PS, basat en un càlcul real de les despeses dels comuns a l’hora d’oferir serveis a la seva població.

Un exemple dels desequilibris que provocarà el sistema taronja: alguna parròquia acabarà cobrant fins a entre 800.000 o 900.000 euros menys del que li pertocaria en relació a les seves despeses reals.

La nostra proposta i la nostra oposició al model DA, que quedi clar, no vol dir que anem contra cap parròquia. Res més lluny de la realitat. El que desitgem és posar-les en peu d’igualtat. A elles i a tots els ciutadans.

En canvi, DA opta pel contrari. Prioritza, almenys això sembla, la lluita pels consellers d’algunes parròquies a costa de tractar injustament una gran part de la nostra població.