El rellotge polític i biològic

Aquests dies que s’han atorgat els premis Nobel, m’adono que no es contempla un Nobel de política. Creia l’enginyer suec que no es trobarien persones d’excel·lència en aquest camp? Política prové del grec polis, que significa ciutat. Fa 2.500 anys que política té a veure amb ciutadania i els seus processos de presa de decisions. Ningú no se n’escapa, per activa o passiva. Una realitat permanent i una dedicació incessant que tots voldríem honorable i digna. Per ara no té alternativa.

Llegeixo que el rellotge biològic que regula el cos humà ha guanyat el Nobel de medicina. I penso que els pobles tenen també un rellotge intern que va regulant les seves funcions crítiques. Potser no és un ritme circadià, del dia a dia, sinó que es mou en períodes més amplis i que augmenten els trastorns quan apareixen desajustos crònics. Només cal veure la greu crisi de sincronització entre Catalunya i Espanya. Els mecanismes moleculars de la política, aquells mecanismes biològics que s’han conservat al llarg de l’evolució d’aquestes dues nacions viuen un moment molt decisiu. Amb aquella sentència del Tribunal Constitucional de 900 folis contra l’Estatut de Catalunya del 2010 es va trencar el pacte que va fer possible la Constitució de 1978, l’últim guió molecular, la proteïna que sincronitzava el ritme biològic i el rellotge intern que regulava la convivència. En el fons, continua sense resoldre’s –com diu Juanjo López Burniol– de quina manera s’organitza i es reparteix el poder a Espanya en un moment ja de clara col·lisió entre el principi democràtic i el principi de legalitat, fonaments de tot Estat de dret. Cal ara un Nobel de política que torni a proposar un projecte polític, és a dir, un nou pacte de convivència. Dialogar i pactar, els dos gens que amb les seves proteïnes, la transacció i la concessió, han de tornar a sincronitzar el rellotge polític –i biològic– a Espanya.

A Andorra, entre competències i transferències en un marc de llibertat, altra, però, d’aquella que agrada tant a les guineus en els galliners, desig d’èxit en la propera trobada a París dels Coprínceps Vives i Macron, quan farà 50 anys, quasi dia per dia, de la vinguda del Copríncep De Gaulle a Andorra.