De Gaulle a Andorra

Dilluns va fer 50 anys de la primera visita d’un Copríncep francès a Andorra. Potser, abans, alguna escapada del comte de Foix, però no n’hi ha rastre. Qui ha passat a la nostra història com el primer fou Charles De Gaulle. “Una visita històrica per a certa obertura i coneixement d’Andorra a l’exterior”, ha escrit fa poc amb encert l’Antoni Morell. No n’he vist cap altra referència. Ens fem vells, Toni, tot i no ser encara, l’any 1967, a la cuina.

Feia tres mesos que De Gaulle havia posat Quebec al mapa amb aquell crit de “Vive le Québec libre!” al final d’un breu discurs, aparentment improvisat, des del balcó de l’ajuntament de Mont-real. S’aixecà una gran polseguera que encara perdurava quan el Copríncep vingué.

De Gaulle arribà al Pas de la Casa amb cotxe des d’Ax-les-Thermes. La intrahistòria ens diu que no es va preveure una trobada amb el Copríncep Iglesias, tot i les corredisses d’última hora per part del veguer francès. Sempre he cregut que la llarga i ampla crisi de la radiodifusió en tingué la culpa. En aquells moments s’havia iniciat ja una nova etapa amb els pactes i acords de l’Assemblea Magna d’uns anys abans que els coprínceps havien d’aprovar. Fou, però, una nova etapa de dificultats i aquesta aprovació mai no arribà. En tot cas, De Gaulle fou molt correcte i atent en les salutacions públiques adreçades al Copríncep episcopal. En els dos discursos, davant el Consell General i a la plaça del Príncep Benlloch, emfasitzà la fidelitat als coprínceps, a les institucions, a les tradicions,.. Però, manifestà que a temps nous, noves necessitats: integració de les noves generacions nascudes a Andorra, millora del turisme amb noves comunicacions, túnel i telèfon (en la millora de les vies d’accés des de França encara hi som) i promesa de construcció d’un nou col·legi secundari i tècnic. En síntesi: les Valls, exemple de fidelitat, han de donar també exemple d’evolució raonable. Aquí el crit fou “Visca les Valls d’Andorra!”, en català.

Amb un dinar oficial i la visita a les parròquies creà el model estàndard d’aquestes visites. Amb helicòpter el Copríncep sortí cap a Perpinyà per continuar com a president. Uns mesos després, una altra més gran polseguera, el Maig del 68.