Els riscos de l'abstencionisme

Són temps complicats per a la política. La valoració sobre la seva utilitat i sobretot la dels qui la porten a terme (els polítics) han caigut en picat els darrers anys. La relació entre crisi política i crisi econòmica és ben evident. Tot i això, davant de la inexistència d’un sistema millor, la democràcia representativa és la menys dolenta de totes les opcions. I aquest sistema es basa en un concepte essencial: que la gent voti.

Segons el ciutadà, la dificultat de moltes famílies per arribar a final de mes ha fet intolerable el que abans es coneixia que passava però es mirava cap a una altra banda. Els casos de corrupció o cor­rupteles més o menys generalitzats, juntament amb l’incompliment sistemàtic de les promeses electorals, ha ar­rossegat a mínims històrics el prestigi de la totalitat de la classe política. Tots els polítics són iguals.

Llavors, si tots els polítics són iguals, per què he d’anar a votar? Per què m’he de prendre la molèstia d’haver d’escollir entre uns o altres? No serveix absolutament de res. A més, et fa sentir estúpid participar en un joc perquè es perpetuïn els de sempre.

Segons el polític, l’abstencionisme és un cant alegre a l’statu quo. Si estic governant, ja em va bé. No cal fer res més del que ja es fa. Tenir la majoria de la població desencantada i desil·lusionada és el millor que em pot passar si tinc contents els meus, que són els que sí que van a votar.

Si no estic governant, la meva lluita per intentar canviar les coses, per fer fora els que malgovernen o que tenen un mal projecte, s’estamparà contra un monstre anomenat abstenció. De res servirà tenir millors candidats, ni tenir el millor programa. Si els meus potencials electors es queden a casa, no hi ha res a fer.

De quina manera es poden posar en sintonia ciutadans i polítics i evitar que les eleccions vinents generals a Andorra superem el rècord negatiu d’abstenció de les darreres comunals? Aquest és un dels reptes sorgits del darrer congrés del PS. Ens va quedar clar que tot i ser un partit de govern, mai podrem implementar el nostre projecte si no fem accions per arribar a la ciutadania, però tampoc ho podrem fer si els nostres simpatitzants no posen el seu granet de sorra dipositant la papereta a l’urna.