La història clínica compartida

Atesos els canvis que s’estan produint en la nostra societat en relació amb els rols individuals i col·lectius, es feia imprescindible desenvolupar aquesta llei que centra el model d’atenció en les persones i les famílies.

Sens dubte, no es podia plantejar sense fer palesa l’evolució imparable de la tecnologia de la comunicació i la informació, però també la maduresa de la ciutadania, preparada per assumir les pròpies responsabilitats en el manteniment de l’estat del benestar.

Els drets i deures han de ser d’aplicació a tots els àmbits d’atenció sanitària i tenen transcendència en la relació ciutadania-sistema sanitari, amb independència de la naturalesa pública o privada del nostre sistema.

La finalitat principal de la història clínica compartida (HCC) ha de ser garantir una assistència de qualitat i segura, i situar l’usuari al centre del sistema i, per tant, mai l’he volgut veure com l’instrument únic de control de l’activitat sanitària, fer-ho li fa un flac favor i desmereix la seva importància dintre dels sistema sanitari.

És evident, pels estudis fets en molts països en els quals es treballa amb l’HCC, que la gestió, eficiència i eficàcia dels recursos sanitaris i de l’activitat milloren de forma important sense posar en dubte la qualitat de l’atenció.

Sota aquest principi, per mi fonamental, he fet totes les aportacions en la comissió per reforçar que es converteixi en una eina fonamental per als professionals sanitaris amb l’objectiu d’oferir una assistència de qualitat i assegurar que la traçabilitat introduïda vagi amb l’objectiu de poder oferir l’atenció que cal donar en cada situació.

Així, l’HCC permet l’accés de manera organitzada, i sempre sota els paràmetres idonis de seguretat i confidencialitat, a la informació rellevant de les històries clíniques dels centres sanitaris del nostre sistema sanitari.

En definitiva, aquest text ens ajuda a posar la primera pedra a la tan anunciada reforma sanitària, entenent-la com una eina no de control econòmic, sinó de millora del model assistencial amb el qual millorarem l’atenció de la salut dels ciutadans mitjançant una eina que faciliti la feina dels professionals sanitaris respecte als usuaris als quals han d’atendre.