Exercir la medicina en un cul de sac

Una entrevista publicada al BonDia recull la percepció que Josep Maria Piqué, màxim responsable del SAAS, té de la realitat del país. Declara que un cop desapareguts els atractius fiscals els metges que no busquen només diners, s’aboquen a un procés d’empobriment professional per l’aïllament. Per pal·liar-ho, proposa establir convenis amb hospitals de fora que permetin als professionals quedar lliures uns dies “perquè treballin a baix perquè així tinguin la sensació que la seva carrera no queda en un cul de sac anant a Andorra i puguin continuar fent currículum”. Al referir-se a Andorra com a “cul de sac” sanitari, ignora que metges prestigiats com ho són Joaquim Trias, Josep Vilanova, Josep Farràs, Diego Gómez o Joan Albert Mijares, van optar per fixar la seva residència, col·laborant en assentar i enfortir un sistema sanitari que s’ha mostrat eficaç durant dècades. Als anys trenta del segle XX Andorra ja disposava d’un primer hospital, als quaranta amb una clínica privada, als seixanta es creava la CASS, el COMA i el primer hospital públic. Aquest desconeixement de la història fereix sensibilitats i hauria merescut una resposta del ministeri de Salut.

Fent-se ressò d’una altra proposta de Piqué, la CASS planteja crear un impost especial sobre el tabac i l’alcohol per tal d’eixugar el dèficit sanitari, que es preveu que sigui de 46 milions l’any 2018 i assoleixi, en pocs anys, els 90 milions. Per la parapública, la creació d’aquesta taxa aniria en la línia de la UE, que persegueix reduir el diferencial per evitar danys fiscals als països veïns; és sorprenent aquesta apropiació del discurs institucional per part d’un organisme que té com a missió administrar el règim andorrà de Seguretat Social. Aquesta proposta, que no ha despertat l’entusiasme del Govern, pot tenir conseqüències imprevisibles sobre bona part del teixit empresarial nacional.

L’envelliment, les pensions, els funcionaris, els usuaris, el consum de tabac i d’alcohol, són la causa de tots els mals; mai la gestió de la CASS o la sagnia de diners que representa l’hospital. Sembla que volen convertir aquest cul de sac en un apèndix de la sanitat catalana, encara que tot plegat potser només és una estratègia per justificar mesures i retribucions salarials que d’una altra manera seria impossible de fer.