Sí, el ministre Cinca ho ha tornat a aconseguir

Sí, el ministre Cinca ho ha tornat a aconseguir, i tota la resta del Govern també, perquè el pressupost és un treball i mèrit de tots els seus membres. Aquells que critiquen tant la política pressupostària de DA mai expliquen quina va ser la seva. No expliquen que DA en 6 anys ha generat molt menys endeutament que el PS en dos anys o que els liberals en tot el dar­rer mandat. Els pressupostos de DA sempre s’han tancat molt millor que el pressupostat, des del 2013 amb superàvit de gestió i l’any 2016 amb superàvit de caixa per primer cop en més de 20 anys. Per posar un exemple, l’any 2009, amb un pressupost presentat amb dèficit zero es va tancar amb un dèficit de més de 100 milions. I sí, s’ha incrementat la cotització de la CASS, però no un 1%, sinó el 2%, però destinat a la branca de jubilació, que en cap cas té incidència en el dèficit sanitari ni en el pressupost de l’Estat. La cotització a la branca de malaltia no s’ha modificat, i cal recordar que el fons de reserva de la branca de malaltia va ser exhaurit durant el darrer govern liberal i el del PS, i per això ara els dèficits els ha d’assumir l’Estat. D’això sempre se n’obliden. I sí, ho han aconseguit amb més ingressos, ingressos destinats sobretot a més despesa social. Una despesa que els governs de DA han anat incrementant any a any, sent de llarg el que més ha destinat en benestar social, sanitat i educació. També el que més diners ha transferit a entitats com l’escola de Meritxell. Escoltant algun –suposat– partit progressista sembla que la despesa social només és important si la realitzen ells i no la resta, llàstima que no tinguessin aquesta sensibilitat quan governaven ells, quan per exemple haurien pogut apujar el salari mínim i no ho van fer. Durant el tràmit parlamentari es tindrà l’oportunitat d’analitzar en detall el pressupost presentat i veurem si per fi podrem disposar, per part seva, d’un model alternatiu al que presentem des de DA, ja que és molt fàcil criticar el que fan els altres però ja no tant presentar una alternativa i que aquesta s’aguanti. I quan es critica s’ha de fer amb coneixement, ja que per exemple la partida d’alts càr­recs de la qual tant s’omplen la boca s’incrementa per la contractació de nous magistrats, o és que no creuen que cal dotar de recursos la justícia.