Una colla d'amics

Ens ha passat a tots. O a quasi tots. No sempre en les mateixes circumstàncies, però sí en circumstàncies força similars. Una colla d’amics. Des de la universitat. O inclús abans. Amb el pas de la vida, el grup s’ha anat ampliant. Els uns, els altres s’han casat. Han tingut fills. Però la colla no s’ha disgregat. Han continuat els sopars habituals, cada trimestre o més sovint. També han compartit vacances o viatges. Per cert, tots no van a l’una. Cadascun té la seva personalitat, els seus costums i les seves opinions. Tot i això, un interès comú, que costa definir, els cohesiona. Però, en el decurs d’un d’aquests àpats tradicionals, es nota una tensió que fins ara mai havia emergit. Alguna discrepància sobre la tria del lloc de vacances. O sobre la repartició de les despeses que comporta. En un primer moment, ningú s’adona que aquesta escletxa és el senyal inequívoc d’un conflicte futur que posarà en perill aquesta convivència històrica impregnada d’un respecte mutu que facilitava l’enteniment dels altres i l’acceptació de les seves diferències. I la cosa es va complicant, fent-se cada dia mes gran aquesta bretxa.

Arribat a aquest punt, s’obren dues vies radicalment diferents.

L’una, no escoltar, no fer cas a aquests que expressen algunes divergències, encara que siguin legítimes. O sigui, forçar la màquina, fer valdre un passat comú que seria intangible i que no es pot tocar de cap manera. Tensar la corda, fins que peti, pensant equivocadament que l’altre trontollarà, que no es voldrà quedar sol, amb les incògnites i inconvenients que això comporta.

L’altra, més amable i pacifica, és fer veure que estimes l’altre, que la colla el necessita, l’escolta i el respecta. Que té el seu lloc dins el grup i que si, en un moment donat, se l’ha pogut menysprear, era un error que s’ha de sanejar del tot. I reiterar-li que fa part integrant d’aquesta comunitat i que ningú el vol apartar. Tot al contrari, se li vol donar el lloc que es mereix en aquesta història comuna que ha de poder continuar. Certament, actuar així és mes difícil. Però, tal com diu la dita, rectificar és de savis.

I així ho haurien d’entendre alguns polítics si eren conscients de les seves responsabilitats.