Foc i lloc
Exercici
Exercici: desconnectar de l’actualitat que m’ha abduït durant més de dos mesos.
Dilluns. Agafo un llibre. És de Foucault. I diu: “Únicament una ficció teòrica pot fer-nos creure que ens hem sotmès d’una vegada per totes a les lleis de la societat a què pertanyem. Tothom sap que les lleis estan fetes per uns i s’imposen a la resta. La il·legalitat no és un accident [...]. És un element absolutament positiu del funcionament social, el paper de la qual està previst a l’estratègia general de la societat.” Més endavant també diu que el que menys importa és si les veritats són certes o no, que allò que importa de debò és com el poder imposa la seva veritat a la societat.
Dimecres. Una canya al bar. A La Contra de La Vanguardia, el neuròleg Peter Garrard i la síndrome d’Hibris que ha detectat en molts governants. “Exercir el poder altera la nostra neuroquímica: la degrada de manera més profunda i més persistent com més gran i més duri aquest poder, i del tot si es tracta d’un poder sense límits. / Ser obeït magnifica l’autoconfiança del poderós en les seves habilitats fins al punt de privar-lo de la capacitat de dubtar de si mateix i fins a aïllar-lo de la realitat. / [Qui obeeix] creu més en allò que se suposa que veu el seu líder que en allò que veuen els seus ulls. Creient-los i aplaudint-los quan parlen del ‘poble’ o de la ‘nació’ com si fossin mèdiums, reforcen el trastorn dels poderosos, empitjorant-lo i, alhora, agreujant també el seu en un bucle delirant que es retroalimenta. / El poderós afectat per la síndrome passa de gestionar la realitat tal com és a estar convençut que és ell qui la crea.”
Dijous. Baixant en cotxe a la feina. A France Culture, quatre historiadors recorden les disputes de Barcelona del 1263 i de Tortosa del 1413: una mena de combats dialèctics entre un “campió” cristià i un de “jueu”, i destaquen que l’objectiu (i el resultat) real no era convèncer els altres, sinó convèncer encara més els seus, que a les masses no els servia de contrast, sinó de reafirmació, etc.
No us recorda res? Oi que s’entén millor tot plegat?
Conclusió (oblidada): per entendre l’actualitat, res millor que la distància.