Variacions

Un biògraf de Bach explica que l’ambaixador rus a la cort saxona tenia dificultats per dormir. En una de les seves estades a Leipzig, acompanyat del seu clavicordista Goldberg, feu una visita a Bach per demanar-li uns exercicis que el poguessin entretenir durant les nits d’insomni. Són les Variacions Goldberg, uns exercicis per a clavecí, molt apreciades pels amants de la música clàssica. El diari El País ha tret aquests dies la seva cèlebre interpretació realitzada per Glenn Gould. És un encert i molt oportuna. No solament el comte rus tenia insomni. Som molts avui, no només els ambaixadors i comtes, els que no podem dormir. Sort que la tecnologia ens permet prescindir del clavicordista.

No us diré res de Bach, un creador excepcional, un punt de referència de la cultura de la humanitat, que no es pot explicar per ser la música absoluta. Va molt bé freqüentar la seva companyia. Ja hi ha hotels petits BBB, “bed, breakfast and Bach”. L’oferta d’El País és la segona gravació de l’iconoclasta Glenn Gould, totalment creativa, un exercici intel·lectual, de llibertat, una versió més llarga per les seves repeticions, realitzada 15 dies abans de morir d’un infart, el 1982. Tornava a l’inici, a la seva famosa gravació del 1955, com l’aria da capo que obre les 30 variacions. Tancava el cercle.

Potser fa dormir més la versió de Leonhardt al clavecí que aquesta de Glenn Gould al piano, que ha despertat tota la meva generació, en perill ara d’adormir-se i perdre’s en el pensament il·lusori. Vivim temps immediats i aclaparadors, “l’anarquia de les opinions”, n’ha dit el filòsof André Glucksmann. Tot es pot afirmar i/o negar a conveniència del que parla. Res no és el que sembla. Tot són també variacions, amplificades ad infinitum per les xarxes socials. Aria dal capo, que serveix de base per les variacions posteriors. Tornem a l’ària inicial i el que lliga totes les variacions no és la melodia del tema, sinó la base harmònica... Variacions de les variacions...

Potser és veritat que cada generació necessita una èpica pròpia i una política heroica, però no la creació d’una dimensió paral·lela on, aquests mesos de l’emoció, les creences desmenteixin els fets. De variacions, les de Goldberg.