L'inici del compte enrere

L’anunci per part del cap de Govern de la possibilitat d’avançar les eleccions generals i convocar-les a final de l’any 2018 –i no el 2019 com tocaria– ha provocat que el que ja estava previst es precipités.

Tots els partits polítics tenien clar que després del dia de Meritxell d’aquest any, qui més qui menys es posaria a treballar de cara als comicis vinents. L’anunci de Toni Martí que potser no caldrà esperar a la finalització real de la legislatura (cap a l’abril del 2019) ha provocat que els moviments s’accelerin. I als mitjans de comunicació els ha caigut la panera de Nadal abans de temps.

D’aquí al desembre del 2019, data aquesta sí intocable de les eleccions comunals, tenen assegurada una gran ocupació d’espai de la part de notícies però també la part corresponent als anuncis de les diverses precampanyes i campanyes. I està bé que així sigui. Els anuncis de pactes, de propostes de coalicions, de trencaments, de reencontres, etcètera, ja es van succeint de manera pràcticament diària. Les opinions al voltant de tot plegat, també, en un joc interminable i retroalimentat fora de l’abast de la majoria de la població, que viu el seu dia a dia amb dificultats.

Pràcticament és un joc entre tres. Andorra no dona per a més. Tant de bo hi pogués haver més opcions. Però avui en dia DA, Liberals i el PS juguem la partida de veure qui podrà governar la legislatura vinent per intentar treure el país d’aquest soporífer estat d’ànim.

Tot i que els que estem vivint la política des de dins d’un d’aquests partits veiem diferències notabilíssimes, caldrà fer l’esforç d’explicar als ciutadans quines són aquestes diferències. Perquè com sempre he defensat ni tots els partits són iguals ni tots els polítics ho són.

Des del PS treballarem en dues direccions. La primera és que estem fent un esforç per presentar un programa innovador que pugui fer sortir aquest país del qui dia passa any empeny. A més, ho volem fer obrint les comissions de treball a ciutadans que no necessàriament han de ser ni militants ni simpatitzants. Tenim recursos per fer un país capdavanter en molts aspectes. I la segona direcció és la composició de la llista dels candidats per aportar al país unes altres maneres de fer, de pensar i de governar.