Foc i lloc
Patriarcat
La ridiculització del feminisme com a prova de càrrec del patriarcat
Mare que em follaria. Aquí encara les anomenem així. En llarg o en versió acrònim: MQEF. També hi ha qui en diu bestiar –versió pirinenca, ha, ha, ha. Als Estats Units, en canvi, ja no hi ha MILF (Mother I’d like to fuck), ara han passat a ser WHIP (Women who are hot, intelligent and in their prime; dones calentes, intel·ligents i en la flor de la vida). És l’evolució amics! No em digueu que no és bona aquesta. És boníssima. No només l’expressió està molt ben trobada, és que a més el joc de paraules és sensacional (en anglès, whip és un fuet –no un de Casa Tarradellas, no, un fuet per fuetejar!). A les feministes, però, es veu que no els agrada. No tenen sentit de l’humor. S’ho agafen tot a la valenta, ja sabeu com són. Sí, són les mateixes que es queixen perquè les tallem quan parlen. O perquè tornem a explicar –perquè quedi ben clar– allò que elles ja han dit. O perquè ens espatarrem al metro. Manspreading. Mansplainning. Bah! Si els féssim cas en tot... I ara que ve Nadal tornaran amb allò dels estereotips de gènere als catàlegs de joguines. O de la cosificació de les dones. O de la hipersexualització de les nenes. O de la manca de referents femenins en totes les posicions socials… La veritat és que últimament estan pujadetes amb allò de la manada, del no és no i del #metoo. Veuen assetjament pertot –ja no es pot ser ni galant– i no entenen que el sexe és molt més excitant si hi ha un punt de resistència. Si fins i tot qüestionen els jutges quan els demanen si van tancar bé les cames, com anaven vestides o si havien begut massa. I total, després pengen fotos dels seus gats al Facebook. Tan greu no devia ser... Les feminazis estan desbocades! Ho volen canviar tot: la planificació d’equipaments públics perquè té un biaix de gènere; la fiscalitat perquè les compreses tenen impostos de luxe; els formularis públics perquè el Mlle els envaeix la intimitat; la gramàtica perquè ens recorda cada dia que “le masculin l’emporte sur le féminin”; el sistema econòmic perquè elles fan doble jornada, cobren menys per la mateixa feina o tenen una carrera professional que sembla un camp de mines. I, el pitjor de tot, és que s’atreveixen a relacionar tot això amb un sistema i a parlar de patriarcat. Eren més mones quan es limitaven a parlar de micromasclismes...