Manca d'imaginació i vall del Madriu

No puc amagar que, nombroses vegades, escriure una columna d’opinió és divertit. Però constitueix també una lliçó d’humilitat, quan t’adones que no t’has expressat de manera suficientment clara, constatant com el lector ha incorregut en una interpretació força allunyada i diferent del teu propòsit. Així ho mostren els seus comentaris, anònims o no, segons la seva valentia, que posen en evidència les teves mancances.

En els últims anys, les fonts d’inspiració no han mancat: actualitat nacional, política, econòmica, cultural o encara internacional. Ara bé, cal confessar que de tant en tant costa omplir el full blanc que t’està esperant i que t’has compromès a enviar al diari que t’ha obert un espai de lliure expressió, tot i que finalment la teva opinió no té altre valor que això: ser la teva pròpia opinió i res més. En aquest moment de solitud, acabes per refugiar-te en un d’aquests temes que tractes amb certa regularitat, atès que tenen una vida eterna i que no es resolen mai. Configuren l’ajuda inesperada que et fa complir l’obligació que has assumit de bon grat. Per la meva part, i almenys fins avui, quan em trobava en aquesta situació de bloqueig, un dels meus temes favorits per superar l’obstacle era glosar sobre la vall del Madriu-Perafita-Claror. Vall inscrita al patrimoni mundial de la humanitat des del desembre del 2005, sense que des d’aquesta data s’hagi fet cap esforç notable per promocionar-la com es mereix. Certament, s’havia elaborat un pla de gestió l’any 2011, o sigui uns sis anys més tard, però tampoc sense cap resultat visible. I així pensava que continuaria, donant-me aquesta deixadesa la facilitat de continuar escrivint sobre aquesta vall, cada vegada que les idees em vindrien a mancar. Però així no és. Per fi, els responsables de la comissió de gestió de la vall acaben d’adjudicar a final del mes passat el disseny i el subministrament de la senyalització informativa de la vall, evidenciant així la seva voluntat inequívoca de fer conèixer aquest lloc als nostres turistes i de promocionar aquest patrimoni remarcable. A partir d’ara, em veuré obligat a buscar un altre tema recur­rent per pal·liar les meves mancances imaginatives.