L'arbrat

L’administració està aprenent a parlar. O potser soc jo que tot just ara començo a entendre-la… “WhatsApp no és el millor copilot”, em diu quan baixo en cotxe a la feina. A veure, admetem-ho, no estem al nivell de creativitat dels missatges de les autopistes franceses però com a mínim hem superat un “Queda prohibit l’ús dels dispositius mòbils durant els desplaçaments viaris”, que és el text que m’hauria esperat d’una administració que tradicionalment –com les del voltant– s’ha comunicat molt malament. Ara, en canvi, els comuns diuen: “Oh, merda”, per cridar l’atenció de les tifes de gos, Educació recorda als adolescents, amb llenguatge de còmic, que davant del #bullying han d’optar per l’#ajuding i l’Arxiu nacional –premi al millor perfil públic a les xarxes si el jurat fos jo– parla amb mi per Twitter com quan parlo amb altres persones, oblidant-se de les cotilles d’un llenguatge administratiu que impossibilita la comunicació. Que sí, que ja l’entenc l’interès del llenguatge administratiu, però potser és hora d’admetre que és una quimera, que mai aconseguirem evitar els problemes d’interpretació: si no ho aconseguim ni tan sols amb l’encara més farragós llenguatge jurídic… Potser és hora de prioritzar la comunicació a la pretesa neutralitat i racionalitat del llenguatge administratiu. Fem la balança: d’una banda, textos farragosos, que t’exasperen des de la primera línia, que deixen fora molta gent, que costen d’entendre, són poc operatius i no eviten els mal­entesos ni les dobles interpretacions; de l’altra, textos amables, creats amb l’objectiu prioritari d’explicar-se, que poden aprofitar sense limitacions tots els recursos lingüístics per arribar als destinataris i que, sí, també generaran malentesos però alhora els podran resoldre més fàcilment amb respostes clares i no ambigües que no remetin a un paràgraf il·legible de l’informe de torn. Es tracta, simplement, de preguntar-se on s’ha de posar el focus: si a explicar-se bé o a estalviar-se pollastres (que no s’estalviaran). I, abans, de preguntar-se per què es fan les coses. Perquè ja em direu què ens aporta, a banda d’imbecil·litzar-nos, parlar d’actuacions en l’arbrat en comptes de dir que s’estan podant els arbres…