El relleu necessari

Aviat farà set anys que em vaig sumar a un projecte tan il·lusionant com ambiciós amb l’objectiu de contribuir a la transformació d’aquest país: el projecte de Demòcrates per Andor­ra.

Amb la perspectiva de la feina feta i dels resultats obtinguts, he de dir que de ben segur aquest era el camí: el país necessitava una estratègia clara per assolir uns objectius que la realitat no ha trigat a imposar-nos.

Aquestes fites s’han anat aconseguint de forma progressiva i d’acord amb allò que s’havia d’estar preparats per assumir.

Aquest gran pas que fins ara hem fet com a societat i com a país ha estat fruit d’un treball col·lectiu, impulsat per aquells que eren al capdavant de les institucions, naturalment, però també, i sobretot, amb el compromís i complicitat de tots els actors concernits.

Vull destacar aquest fet, que per a molts pot semblar evident però que ha estat clau.

Potser haurà estat la resposta a l’esforç de transparència i de pedagogia necessaris per tirar endavant les grans reformes o bé perquè aquestes reformes eren òbvies...

Ens n’haurem sortit millor o pitjor, però el resultat queda a la vista.

Avui, Andorra és més competitiva, amb més dinamisme econòmic, social i cultural.

És també més solidària i responsable, portes endins i portes enfora. Els ulls amb què avui ens mira el món estan molt lluny de la percepció que tenien de nosaltres fa tan sols una dècada... i això, com deia, és un èxit de tots.

Un èxit de tots, fruit d’una visió de país encaminada a uns objectius de futur que es van vertebrar a l’entorn d’aquest projecte.

Els que, ja amb certa trajectòria política, crèiem que calia fer un camí molt concret, ens hi vam posar al capdavant acompanyats d’altres de més joves que, transcorregut aquest primer temps de treball complicat, es posen ara al capdavant del projecte.

Ells són el relleu, aporten una visió fresca i un plantejament encara més ambiciós.

Perquè això és el que són: ambiciosos pel seu país.