'Bom Natal'

Després d’una colla de nits més fosques que la gola del llop, de cop i volta, tot s’ha il·luminat i, encegats per quatre llums de coloraines, hem tornat a ser xais dins de la cleda mentre el fil musical ens eixorda el cervell amb cançonetes vomitives de pau i felicitat i no sé què d’un coi d’establia. El cap de setmana passat hi va haver la invasió de cada any pel pont de la Puríssima: els qui vivim aquí necessitàvem una hora per fer el recorregut que habitualment fem en deu minuts i els qui venien de fora pensaven en l’Andorra, l’escapada i trobaven l’Andorra, l’embussada, però, això sí, tant els uns com els altres, cristians devots de mena, després de recordar-nos de Déu i de tota la seva família, ens conformàvem, els uns dient que és el preu que s’ha de pagar perquè tots vivim del turisme i, és clar, “ja se sap”, i els altres contents de pensar que, en tornar a la metròpoli, podrien fatxendejar del “vam fer unes cues...”.

Just després que la marabunta desfilés Runer avall ens ha arribat la pobra santa Llúcia, cada any més cega i, com la vaca, “topant de cap en una i altra soca”: hem oblidat tantes coses que hem perdut de vista que no es pot matar tot el que és gras i que no tots els ulls ploren en un dia. Les quatre famílies que encara fan pessebres no saben que els han de fer el dia de Santa Llúcia i desmuntar-los per la Candelera i, com que això és Xauxa, foten el caganer a plena vista (visca l’escatologia!) i amaguen el Nen Jesús rere la muntanya de molsa (comprada a la botiga: visca l’ecologia!).

“I tan pobres com som”, que deia aquell. I entre una cosa i l’altra, han aparegut cartells, com a mínim a Encamp, desitjant un bon Nadal a tothom (als qui parlen català, castellà, francès i/o anglès), excepte als residents que parlen en portuguès (que són ciutadans de segona? que no paguen el foc i lloc? que són turistes indesitjables?). I mentre aquí ens continuem empetitint rere les nostres especificitats, fora d’aquestes muntanyes la vida va girant, però a nosaltres si que... I d’aquí a una setmaneta menjarem tor­rons i botifarra. Però ja serà Nadal, jo ja us hauré tornat a atabalar i ja m’haureu tornat a maleir els ossos (que els tinc ben grossos, els ossos).