Foc i lloc
On invertir 300 euros?
Tenir consciència econòmica està bé, però no és fàcil de fer servir
Boicot. Boicot a les marques catalanes. Boicot a les empreses que van marxar de Catalunya. Boicot a les empreses que amenacen amb represàlies si s’exerceix el dret a vaga. Boicot al mitjà còmplice amb X. Boicot a l’entrevista electoral del candidat Z. Hi ha boicots absurds i contraproduents (boicotejo una marca d’un altre lloc però que produeix en un tercer lloc a partir, sobretot, de productes de casa meva) i boicots impossibles (si ens posem exigents de debò, no hi ha una sola empresa que no mereixi ser boicotejada per una cosa o una altra), és cert, però, en general, que considerem la possibilitat de fer boicot al que sigui, em sembla una bona notícia. No perquè tots els boicots en concret em semblin bé, no perquè cregui que la decisió darrere d’un boicot és sempre racional, meditada i justa, però sí perquè boicot acostuma a lligar bé amb agent econòmic conscient i amb ciutadà més crític i més despert.
Tots nosaltres som potencialment consumidors, inversors, estalviadors i contribuents. De les decisions que adoptem des d’aquests quatre rols podem contribuir a transformar la societat que ens envolta de manera molt més significativa que des de moltes manifestacions al carrer o col·legis electorals. Però fa mandra. I ens manca informació. I és molt difícil. Pel pont, vam marxar al sud de França. Ara fa dies que, si ens movem per Europa, acostumem a fer-ho amb caravana. Aquest cop, però, no podia ser. Hotel o apartament? Vam acabar estrenant-nos amb Airbnb. Bona acollida, tracte exquisit, una casa neta, còmoda, equipada, agradable. En conèixer els propietaris, però, va ser inevitable la sensació d’estar participant (mitjançant això que hem acabat dient l’economia col·laborativa) en una mena de xarxa de solidaritat entre classes mitjanes. Hauria estat millor anar d’hotel? No ho sé. D’una banda, contribuiria a donar feina a treballadors en comptes de complementar el final de mes d’una família que no semblava tenir estretors econòmiques. De l’altra, però, estaria contribuint a mantenir el precariat en alimentar un dels sectors que més es nodreixen de treballadors precaris. Què fer? Ja ho dèiem, no és fàcil... Sempre guanya la banca.