Està justificat l'alarmisme de la CASS?

La Llei de la CASS del 2008, que tenia com a objectiu incrementar el nombre de cotitzants en plena crisi econòmica, obligava els autònoms a afiliar-se abans de l’1 de novembre del 2012, canviant la realitat dels treballadors per compte propi. En aquell moment, el Govern estimava que uns 4.000 autònoms no estaven afiliats a la CASS. L’obligatorietat d’adscripció permetia, per primera vegada, conèixer amb exactitud el nombre total de treballadors del país i, per tant, el grau d’ocupació que, abans d’aquesta llei, es limitava a la població assalariada. La xifra d’autònoms gairebé es duplica en un quinquenni, tant en valors absoluts com en la participació en el total d’afiliats, i l’any 2016 ja representen el 13,5% de la força laboral.

La crisi econòmica va provocar una reducció de 7.500 assalariats en set anys, més de la meitat dels quals eren de la construcció, però va deixar gairebé invariable el nombre de beneficiaris de la CASS, que es reduïen un 2%, mentre s’envellia la població activa. Van marxar preferentment els joves i s’han quedat els més arrelats, amb familiars acollits al sistema de seguretat social. La taxa d’ocupació andorrana se situa en un 81,6%, en relació amb la població de 20 a 64 anys, valor superior en 18 punts al d’Espanya, en 11 punts al de Catalunya i en 10 punts al de la UE. Malgrat que s’ha incrementat la taxa d’ocupació, s’ha reduït la taxa de dependència, passant dels 5,3 cotitzants per pensionista d’abans de la crisi, als 3,5 actuals, valor estabilitzat els darrers anys. Això vol dir que ha tingut més transcendència la reducció del nombre d’assalariats joves que l’aportació neta dels autònoms, tot i que aquests han mitigat l’impacte de la crisi.

La disminució del dinamisme demogràfic i empresarial, que s’havia iniciat a la dècada dels noranta, s’agreuja amb la crisi econòmica del 2007, que anul·la la fase de creixement del canvi de mil·lenni. Per pal·liar l’escassa capacitat de resposta del sistema, el Govern busca nous elements de diversificació econòmica que exigeixen un procés d’obertura i d’aproximació a Europa. Les xifres de població i de treballadors comencen a recuperar-se de la crisi a partir del 2014 de la mà del turisme de tota la vida, mentre que el comerç s’estabilitza i els efectes de l’obertura encara no s’han vist.