La posobra de Nadal

Estrictament la posobra de Nadal és el dia 24, la vigília, quan es posa l’obra, es deixa la feina, per començar a celebrar la festa. Una expressió que no coneixia i que fa anys m’explicà l’Antoni Morell. Avui dia són ja posobra ben bé tots els dies de desembre, tot gira ja entorn del Nadal, un punt nuclear de referència, que torna cada any, en el ritual de la nostra vida singular i única, rememoració transmesa de generació en generació de dos mil anys de creences, mites i ritus d’origen cristià.

En l’intent, com cada any, de desconnectar, de cercar un mínim de slow time o temps lent d’interiorització, no puc deixar passar aquests dies sense posar a la memòria i al paper els records d’ara fa 25 anys. Demà, abans del Consell tradicional de Sant Tomàs de l’any 1992, va tenir lloc l’última reunió de la Comissió Tripartida que elaborà el text de la Constitució. Demà farà 25 anys que les delegacions del Consell General i dels dos Coprínceps donaren per bona la redacció d’un nou marc legal i de convivència, un nou bastiment, una nova expressió de la nostra llarga identitat política i històrica, un bon instrument per realitzar valors i principis universals. Foren dies molt plens i intensos. El dia 16, l’última reunió amb els serveis del Copríncep episcopal. El dia 17, última sessió de la comissió especial encarregada del procés constituent i els dies 18-21, la Comissió Tripartida, convidada després pel síndic al dinar de la perdiu per celebrar el pacte. Consideració i honor avui als tres caps de redacció: Jordi Farràs, Jean-Yves Caullet i Nemesi Marquès.

Pot estranyar a algú, però mentre escric aquesta columna, en aquest mirar cap endins i enrere, escolto la música de fons d’un magnífic cant gregorià, el Rorate caeli desuper... traduït, “cel, deixa caure la rosada, i que els núvols facin ploure la justícia...” Si teniu 10 minuts entreu a Internet i en trobareu mil versions a YouTube, amb una lletra esplèndida d’algun deixeble del profeta Isaïes quan els jueus són ja a l’exili a Babilònia i viuen sense esperança ni futur. Si el text us provoca urticària aneu al Santa Baby, un swing d’Eartha Kitt, o al clàssic White Christmas de Bing Crosby o de Louis Armstrong.

Molt bon Nadal!