Una barreja

Ja ho tenim a la cantonada. Dilluns naixerà un nen ros i blanquet i ens estimarem tots i no sé quantes flors i violes més. Però tot això només és possible perquè una dona (sempre una dona!) va consentir i es va avenir a passar-les magres amunt i avall per parir un reietó (nen havia de ser, no fos cas que l’estirp mascla es perdés) congelada de fred dins una establia en comptes de, vistes les perspectives, avortar i quedar-se tan ampla. Potser vaig equivocada i, tot i que ella hauria optat per l’avortament, a Galilea fa 2017 anys passava el mateix que a Andorra avui dia (ja se sap que anem un xic endarrerits en segons què) i anava cap a Judea precisament per a això, però hi va arribar ja trencant aigües. Girem full, que em vaig emprenyant jo sola.

Però avui tot just som 21 de desembre i els catalans (tant els normals com els anormals, els infectats com els desinfectats, els decapitats i els que duen corona...) poden votar. Això sí, en unes condicions constitucionalment impecables: alguns dels candidats d’un bloc no han pogut fer campanya presencial i els seus votants no poden portar llaços grocs, però els representants de l’altre bloc han pogut insultar tant com han volgut durant tota la campanya i els seus votants poden anar amb llacets taronges o blaus o amb la bandera espanyola (amb ocellot inclòs moltes vegades) on vulguin. Ep, i encara que sembli mentida, els segons han hostiat a qui han volgut i els primers els han contestat parant l’altra galta. Qui és l’estúpid? Espero que guanyi la República. També deixem-ho, que em torno a enrabiar.

Després de provar-ho amb un parell d’ingredients, perquè em surti bé la mescla, n’hi afegiré un altre, a veure si aquest em calma els ànims i podem acabar en pau. Avui fa vint anys que Blai Bonet va morir a Santanyí. De l’autor de la novel·la El mar, el que a mi sempre em plau és la poesia; quan necessito calma la podria llegir dies i dies seguits perquè “tinc el foc per oposicions, la flama interina, / no tinc el 18 de juliol, tinc tots els dies / que em venen, i mai no me n’ha sortit cap de repetit”. Ara sí que la barreja és bona: aiguardent potent, anís sec i un rajolí de vi per anar-ho amorosint. Que Nadal no (se) us repeteixi.