Telegrames

Cap a Andorra.

1. Crisi als liberals. En clau interna, un tret als peus. Dels uns i dels altres. En clau de país, una excel·lent notícia si s’acaba confirmant que d’aquesta crisi en sortiran dos partits, un de liberal (Ld’A) i un de conservador (un nou CNA?). Perquè l’oferta política, com més clara millor, i liberal i conservador són dues visions polítiques del món massa antagòniques en molts punts com per conviure en unes mateixes sigles (tot i que soc conscient que el trencament no té res a veure amb tot això). I perquè la fragmentació en opcions ideològiques coherents pot acabar pressionant a la llarga a favor d’un canvi en el sistema electoral d’unes forces condemnades a la irrellevància a menys que facin coalicions incomprensibles i inexplicables.

2. Comunicació política. Un doble exemple paradigmàtic de com ens fem un embolic amb ella. Vaig aplaudir molt fort una tribuna que Vicenç Mateu va publicar el 14 de novembre al Diari. No entenc, en canvi, que el síndic parli com a síndic des del Facebook de Vicenç Mateu.

Cap a Catalunya.

1. En unes eleccions amb sistema representatiu, amb set forces potents, i que funcionen en clau de bloc, donar-li massa importància al concepte de “força més votada” no té sentit.

2. És hora d’anar superant les rigideses de les campanyes electorals. Parlo de la jornada de reflexió, de les enquestes i dels debats. Pel sentit que tenien aquestes eleccions i pel teló d’acer existent entre unionisme i independentisme, els debats útils eren els debats dins dels dos blocs que s’enfrontaven. I després sumeu-ne d’altres, si voleu.

3. El principal indicador que ens demostra que això del 21-D va ser més un referèndum que una altra cosa és que una força sense presència territorial (cap alcalde) obtingui el 25% dels vots.

4. El bloc independentista manté percentatge de vots. Però amb l’unionisme havent assolit el sostre de mobilització. I havent tastat les conseqüències de la independència (fuga d’empreses, bloqueig institucional, etc.). És el mateix percentatge però és més significatiu i més convençut. Enterrem ja la metàfora del soufflé?

5. Amb perspectiva, el més greu de tot plegat serà la persecució de formes de reivindicació pacífiques en paral·lel a la tolerància dels mètodes de l’extrema dreta.