Marc pressupostari i model de país

El debat recent que hem tingut al Consell General sobre el marc pressupostari ha servit per evidenciar alguns aspectes clau per a la sostenibilitat del nostre país. En primer lloc ha evidenciat que el Marc pressupostari és un instrument eficaç i rigorós per a la gestió pressupostària i que ens obliga a reflexionar sobre les finances públiques, els objectius de futur i la sostenibilitat del nostre model econòmic i fiscal. Tan de bo s’hagués tingut una eina com aquesta molt abans.

Si analitzem un dels seus grans eixos, com és l’endeutament, veurem que durant el mandat dels demòcrates s’han pogut estabilitzar els enormes endeutaments fets pels governs anteriors. La llei ens fixa un límit d’endeutament del 40% del PIB. Un límit raonable per no posar en risc la solvència del nostre país i de retruc la nostra sobirania. Els Demòcrates no només ens hem mantingut dins aquest límit, sinó que gràcies a la gestió pressupostària feta l’hem anat millorant any rere any. Sempre hem tancat l’any molt millor que el pressupostat, des del 2013 amb superàvit de gestió i l’any 2016 amb superàvit de caixa per primer cop en més de 20 anys, cosa que els que qüestionen la nostra gestió no poden dir.

I si, tenim més ingressos, però, i aquí rau la diferència, nosaltres abans de gastar ens hem preocupat de tenir els ingressos per fer-hi front. Els que ens titllen de mals gestors això no ho van fer mai, deixant pendent aquest greu problema i moltes de les reformes necessàries, per a aquells que vinguessin darrere. Problemes i reformes que els Demòcrates sí que hem afrontat.

Un altre dels grans eixos és la limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general, que no pot superar el 40%. El marc pressupostari recull una ràtio novament per sota del 40% que marca la llei. Aquest límit és coherent per a un país que rep 100 vegades més de turistes que nombre d’habitants. I també amb el model fiscal que defensem els Demòcrates, un model fiscal que ens permeti ser homologats internacionalment, que ens permeti garantir la sostenibilitat del nostre sistema de benestar però també que ens faci ser competitius i fer així de l’obertura econòmica un dels pilars de la sostenibilitat futura de la nostra economia.