Foc i lloc

A benefici d'inventari

‘I després de mirar-nos arrencarà a plorar’

Creat:

Actualitzat:

Quan el mes de març vaig acceptar, a benefici d’inventari, el Foc i lloc, no podia pas imaginar que l’any donaria per a tant i que arribaríem a dia d’avui tan de pressa. Per aquests escrits hi ha passat una mica de tot: el Museu Thyssen i la Tita remullada, la nostra llengua i les seves regles, l’educació i les aparences, la literatura i la religió, les grandalles i les vaques, els venedors de fum, el futbol i les tradicions, la història i la mitologia, quasi tots els amics i algun amant, fills dels homes i fills de barjaula, bèsties de dues potes i animals de quatre, la calor més tòrrida i el fred més congelat, pocs polítics d’altura i molts ganassos que es dediquen a la política, el Kurdistan i els Estats Units d’Amèrica, paraules refistolades i renecs, llàgrimes i tips de riure, presons i establies, mort i vida, l’atemptat a Barcelona i, és clar, la independència de Catalunya.

I ara que voldria encabir-hi els resultats de les eleccions catalanes i el 0-3 del cap de setmana passat, com aquell qui no vol la cosa, l’any ens ha portat fins avui, 28 de desembre, un dia que també sembla fet a benefici d’inventari. Diu la Bíblia: “Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall” (Mt 2,16), que era l’edat que devia tenir Jesús. I nosaltres vam cobrar la deixa pagana de les festes saturnals barrejant-la amb l’herència de la matança d’uns innocents i ho vam convertir tot en una astracanada de vodevil que aviat es va universalitzar en forma de llufa (retall de paper mal engiponat) penjada a l’esquena de qualsevol ruc o somera amb qui ens trobàvem pel carrer o, dins el nostre mitjà, en forma de notícia falsa embolicada de credibilitat per prendre el pèl als lectors menys cauts.

Tot plegat, i vista la situació esparverant de les misèries que hi ha al món, ho podia concloure amb una altra citació bíblica: “Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora” (Lc 2,12), però prefereixo fer-ho amb Salvat-Papasseit: “Jesús ja serà nat; / ens mirarà un moment a l’hora de les postres / i després de mirar-nos arrencarà a plorar.” Fins l’any que ve.

tracking