100-0

Competició i valors. L’equilibri no és senzill. Fa un parell de setmanes, en un partit de futbol, els alevins B del Las Palmas li van clavar un 47 a 0 al Las Coloradas: 24-0 a la mitja part; 23-0 a la segona. Un gol cada dos minuts. Evidentment, la situació és problemàtica. Però també ho és l’única alternativa que et deixa el sistema: frenar-te després del 3 o el 4 a 0 i passejar-te pel camp durant vuitanta minuts. És a dir, quan hi ha una superioritat molt marcada, les alternatives es redueixen a dos: humiliar el marcador o perdonar la vida. Personalment, prefereixo la primera –si m’han de matxacar, que em matxaquin, però que em perdonin la vida em sembla d’un paternalisme i una manca de respecte molt més intolerables–, i del 47 a 0 em preocupa molt més com es va celebrar el novè gol que el resultat final, però totes dues alternatives són detestables i, per tant, només ens en sortirem si ens atrevim a canviar el sistema per fer que l’esport formatiu sigui digne del seu nom. Ara ja ho és en la pell de molts professionals –entre els millors educadors que he tingut a la meva vida, molts van ser els meus entrenadors: M. Calvel i M. Dourdet; M. Aussenac; i, sobretot, l’enorme Jaume Tomàs– però cal que el sistema no els coarti la seva creativitat i educació en valors. I per fer-ho, caldrà una implicació col·lectiva: desconnectar l’esport base de l’economia –i de la lògica d’interessos televisius que, sense televisió, corromp per mimetisme les categories inferiors-; abandonar la lògica de la humiliació als àmbits laboral, mediàtic o polític si realment ens creiem que la humiliació no és un tipus de relació acceptable; abandonar el resultadisme buit de contingut –que és el que es practica des de fa un temps a les eleccions d’arreu del món: celebració de victòries (si pot ser, humiliant l’adversari) buides de contingut / programa (guanyen els meus però no sé què aplicaran; guanyen els meus però no sé a què juguem)-; etc. I, per tancar, una proposta modesta, ara ja més centrada en l’esfera esportiva estricta: quan s’arribi a una diferència de quatre gols (o equivalent), s’atura el partit, s’atribueix la victòria a qui pertoca i s’esgota el temps amb els equips barrejats i amb l’obligació que, per fer gol, la toquin tots els jugadors.