Sense comentaris

Sempre m’ha agradat repassar la premsa als cafès. Entrar a qualsevol bar, instal·lar-se al taulell i revisar el diari: passar de la informació a l’opinió i als reportatges. També és interessant, simultàniament, parar l’orella a les converses entre els parroquians locals que comenten l’actualitat. Sovint parlen massa alt. Aleshores les notícies es juxtaposen amb els comentaris a peu de barra. A vegades aquestes tertúlies s’enreden, el to esdevé més crispat i els tertulians alcen la veu i discuteixen. En aquests moments va bé fer una broma per destensar la situació: l’humor ens agermana, riure descongestiona i afluixa la tensió. El problema és quan a algun client habitual no li fa gràcia l’ocurrència humorística. Aleshores només queda callar, disculpar-se i donar-li la raó dels bojos. Com li expliques una broma a algú que no ha captat els matisos irònics? L’única solució és pagar el cafè i marxar. Quan surts fora, descobreixes que el carrer, el bar­ri i el país continuen sent un lloc pacífic i habitable.

El veritable problema és que, en aquests temps líquids que vivim, és més habitual llegir el diari a Internet que al cafè de la plaça. Però en el món virtual també et trobes el típic capsot que fa molt de soroll i que vomita tota la seva bilis tòxica sobre el teclat, embrutint la llengua amb dits llefiscosos, esquitxant el web amb comentaris emmetzinats i farcits de faltes. Passa el mateix a Twitter i també en altres xarxes socials. No em refereixo a la crítica raonada, a l’intercanvi més o menys encès d’idees o punts de vista, sinó a comentaris que traspuen una tenebrosa visceralitat, ràbia i frustració. Per què tanta mala bava? Tampoc responen bé a l’humor, no entenen la ironia ni el sarcasme. L’exabrupte abrandat després de prendre una copa de vi o la barrabassada exclamada des del taulell del cafè i que abans quedava limitada a les quatre parets del bar, ara ha trobat un altaveu digital que l’amplifica. I sembla que per escrit dona legitimitat i notorietat a aquests trols o haters que ens assetgen a Internet. El que abans era fàcil de silenciar sortint al carrer, ara ha aconseguit ocupar un espai en l’esfera pública, intoxicant la comunitat, com va dir Umberto Eco. Perdoneu, però no sé si llegiré els vostres comentaris.