Coyote Dax

Estiu del 2002. Jo aleshores treballava a la tele –una redacció fantàstica, deixeu-m’ho dir–. Aquell estiu, el River agafava el relleu del Jumbo i, per acabar de donar-se a conèixer, va contractar publicitat a ATV. Segurament recordareu l’anunci: imatges del súper, carretons, gent ballant country i, sobretot, Coyote Dax, que feia més d’un any que l’estava petant amb aquell “No rompas más / Mi pobre corazón.” Gresca i xerinola, vaja. L’anunci anava just abans del bloc d’Internacional. Un dia, un terratrèmol, una esllavissada, un accident d’avió… –ara no recordo exactament què– va deixar molts morts en algun lloc del món. Evidentment, obriríem Internacional amb la catàstrofe. En Xavi Palma –crec que va ser ell– va qüestionar aleshores que un segon abans de parlar de tots aquells morts tinguéssim en pantalla un paio ballant country. No recordo com va acabar la cosa –diria que l’esmena no va prosperar gaire–, però sí que recordo l’observació, i em va semblar poderosa. Potser tot això d’en Coyote Dax és una fotesa. Soc conscient que l’anècdota us pot semblar petita, que dedicar-li tota una columna deu ser excessiu. A mi, però, em resulta útil (i cada dia estic més convençut que molts dels canvis més profunds en què ens trobem immersos s’expliquen per una suma d’aparents insignificances). I hi torno sovint quan penso en la crisi del periodisme o en les brutals transformacions que estem vivint en la nostra manera d’aproximar-nos al món. Sense anar més lluny, recordava aquesta història l’altre dia mentre surfejava pel meu Timeline de Twitter: un mem satíric, un vaixell ple de refugiats enfonsat al Mediterrani, un anunci, una curiositat matemàtica, una pintada de Bansky, uns gràfics de participació política, un gol de falta, una violació, una cançó, una reacció “que et sorprendrà”… S’ha parlat molt del zàping i dels seus efectes sobre la nostra manera de pensar i s’ha parlat molt també dels algoritmes que ens fan veure més unes notícies que unes altres. No es parla gaire, en canvi, de l’ordre de la seqüència, del caos inherent al bombardeig d’informació que rebem cada dia, de com dificulta pensar, de com relativitza allò més greu, de com blanqueja el mal, de com de malament conviuen Coyote Dax i les víctimes d’unes inundacions.