El ministeri de la soledat

La soledat de l’Amèrica llatina va ser el títol del discurs pronunciat per Gabriel García Márquez quan va rebre el premi Nobel de literatura l’any 1982. En aquell famós parlament, davant de les autoritats de l’acadèmia sueca i de les més altes elits escandinaves, que l’escoltaven amb certa condescendència i que miraven com una cosa exòtica i pintoresca la guayabera que vestia l’autor colombià, García Márquez va reivindicar un paper protagonista per a l’Amèrica llatina, que deia que havia estat oblidada per les principals nacions del món. Han passat gairebé quaranta anys des d’aleshores i potser encara no ha arribat el moment històric de l’Amèrica llatina, però el que sí que ha passat és que la solitud de què parlava Gabriel García Márquez en els seus llibres ha entrat a les cases i als pisos de totes les ciutats i pobles de la vella Europa. L’Estat del benestar, que tantes coses bones ens ha aportat, ha permès elevar l’esperança de vida. Cada cop vivim més. Estaria bé que cada cop visquéssim millor. Però en uns anys el nostre continent ha envellit molt. I en moltes llars hi viu només una persona sola, sovint una persona gran que surt poc al carrer, especialment a l’hivern, quan el fred i el mal temps allarguen les tardes al sofà. Són moltes hores de tele. Són molts dies, moltes setmanes sense rebre cap visita. No es queixen. Mai ho han fet. Saben que els fills i els nets estan molt enfeinats. Els veïns són poc més que uns desconeguts. I el ritme de la vida moderna és accelerat. L’ascensor dels nostres temps no pot esperar les passes titubejants d’un avi al replà de l’escala. Molta gent viu sola. No és la mena de solitud que hom busca per retrobar-se amb un mateix. És una solitud freda i compacta que se t’arrapa per dins i no t’abandona ni un minut. És un problema greu que afecta la salut física i anímica de les persones. I és un problema social de primer nivell: una societat que condemna a la solitud i l’oblit els seus padrins no pot pretendre ser la societat del benestar. Per això al Regne Unit han creat fa poc el Ministeri de la Soledat. No és cap broma ni cap frivolitat. Busquin la notícia, difosa pels principals diaris europeus. És una notícia colpidora que hauria de remoure consciències. Sense saber-ho, vivim en un segle de solitud.