Una comunitat de veïns

Com sempre escric aquesta columna el diumenge. Ignoro ara les conseqüències de la decisió inèdita del TC en la nostra més propera comunitat de veïns sobre la investidura de Puigdemont. Ja coneixeu la història. Molt complexa, en un bucle inesgotable, que caldrà anys, Déu i ajuda per sortir-ne. La crisi institucional més gran de la democràcia espanyola. Un pols que marcarà per sempre tota una generació.

Aquí, els veïns de l’escala andorrana, haurem de ser imaginatius per superar els nostres reptes, com deia fa poc l’amic Rascagneres. Andorra va trucar a la porta de la UE. No n’hi ha cap altra. No ens enganyem, tots sabem que el comú, el poder, és Brussel·les. Hi negociem fa temps un estatut com a comunitat de veïns que som també d’aquest poble. D’aquí la importància, el valor i la conseqüència del tractat d’associació. L’externa i segona Constitució 25 anys després de la primera i interna del 1993. D’idèntica valoració i superioritat. Imaginació, treball i consens a casa. Bona relació amb els veïns i no amoïnar ni fastiguejar a fora. Res de nou per Andorra. Del Manual Digest hem après –o hauríem d’haver-ho fet– que la memòria ens fa possibles.

M’he entretingut aquests dies a seguir els discursos a Davos, especialment els europeus. No sé si Davos és encara una muntanya màgica com quan hi pujava Thomas Mann a visitar la seva dona al sanatori, avui un gran hotel, o quan Nietzsche, a la vall del costat, sol, inicià el diàleg amb ell mateix. Ara hi passen altres que no reflexionen sobre el temps, la malaltia, la decadència o l’etern retorn, però sí sobre política. Així Macron, Gentiloni i Merkel van defensar obertament allí el seu compromís amb l’impuls i la reforma del projecte europeu, a més del multilateralisme, la globalització i el lliure comerç, que cal també corregir per ser viables. En síntesi, més Europa, més forta i de velocitats diferents. Enfront de la Xina i dels EUA l’associació de comunitats de veïns que som ha de bastir “un nou contracte global que eviti una carrera a la baixa en matèria d’impostos i de regulació, i que defensi els valors europeus”, va demanar l’arquitecte Macron. La France est de retour. Esperem ara la nova grosse Koalition del govern alemany.