La Funció Pública i la 'nova' política

La situació actual de desavinença entre els sindicats de la Funció Pública (no confondre amb els treballadors de l’administració) i el Govern és una situació plausible. El que no és normal és la posició d’alguna força política davant aquesta situació: si bé els posicionaments del PS i SDP s’alineen amb la seva concepció d’Estat, en la qual la sostenibilitat passa a un segon terme, ja que creuen que sempre es pot compensar incrementant impostos, el que surt de tota lògica és el posicionament dels nous liberals. Sobta que algú que es passa la legislatura dient que no s’afronten les reformes que necessita aquest país, que reclama com a cabdal la reforma de l’administració i que fa 60 esmenes al pressupost en aquest sentit, demani ara que no s’entri a tràmit i que es negociï a tres bandes, que és com dir que es deixi al calaix. Sobta que s’alineïn amb els sindicats i el PS dient que aquesta llei només comporta retallades econòmiques, endureix el règim disciplinari i degrada la figura del funcionari, sense fer esment al conjunt de reformes positives que comporta. Suposo que creuen més just un sistema que no fomenta ni la sostenibilitat, ni la productivitat, ni la capacitació dels treballadors i només premia l’antiguitat, que un sistema que manté part d’aquesta prima però dedica la resta a retribuir d’una forma més justa aquells que fan bé la seva feina, que es capaciten per poder afrontar els reptes de futur de l’administració i que volen progressar dins de l’administració. Suposo que consideren que el règim disciplinari no ha de garantir que la ciutadania rebi el servei que espera dels seus treballadors públics, i suposo també que volen que només els andor­rans entrin a l’administració, ja que és l’única distinció de drets i deures entre el funcionari i el treballador públic. Sobta que diguin que cal acceptar part de les reivindicacions dels sindicats. Estan disposats a acceptar que la jornada laboral es redueixi a 35 hores setmanals? A mantenir els triennis, juntament amb els complements retributius? Donen a entendre que sí. Veiem que la seva preocupació per la sostenibilitat i pels nous reptes que hem d’afrontar dura fins que en poden treure rèdit polític fent el contrari. Coses de la nova manera de fer política que pregonen, suposo.